diumenge, 25 de gener de 2015

Ruta de Pin i Pon

24 de gener del 2015. La ruta de Pin i Pon hauria d'haver estat la Torre del Moro, aquesta era la intenció... però no va ser així.

El meu amic Pon (Rafa) em va fer descarregar un track de la Torre del Moro per seguir, perquè no tenia molt clar alguns punts del trajecte, tot semblava anar bé fins als 300 metres aproximadament de la ruta, quan ja va començat a passar-se el track per on tots sabem.

Quant ja estàvem acabant el tram de Prehistòrica marcat en el track, va començat a actuar com si fos el mestre (Alberto)... em va començat a dir, deixa el track, anem per aquí, ara per allà, ara baixem, fins que va passat l'inevitable... ens varem perdre.

Varem baixat una corriol molt llarg i amb trams molt enfangats i vam acabar un altre cop a La Roca, en un intent encertat d'arreglar la situació varem decidit pujar per la carretera d'Òrrius i baixar per l'Elefant fins a la benzinera per netejar les bicicletes, cosa que els hi i feia molta falta.

Varem tornat per carretera a veure al Joanvi i el Miguel el ferreter, per explica’ls-hi la nostra batalleta i tornar cap a casa.

La sortida va acabar amb 31.5kms. i 500m.+

Salut per tothom

Jeremy.

Les Franqueses del Vallès

El 22 de gener del 2015, des de Parets del Vallès es van presentar el Jeremy i el Jesús que havien quedat amb el Miquel i el Jaume.

La ruta va començar pel riu Congost passant per la ruta del "Colesterol" fins a la Garriga.

A la Garriga, ens varem dirigir cap a l'accés que inicia la prolongada pujada al Santuari de Sant Cristòfol, una pujada de 4km que va ascendint des dels 283m. fins als 664m. contemplant tota la naturalesa de la Garriga i del Figaró.

Un cop a dalt al Santuari de Sant Cristòfol varem fer el descens per pista fins al poble del Figaró, un cop allà el nostre amic Jesús va tenir que marxar cap a casa seva, ja que se li tirava el temps a sobre, cal destacar que el Jesús feia 5 mesos que no feia una sortida en btt i l'home es va defensar molt bé en les pujades de Sant Cristofol.

El Jeremy, el Jaume i el Miquel es van dirigir cap a l'ascens al Puiggracios passant pel Montmany, realitzar 4km d'ascens per l'única carretera que dóna accés a la muntanya dels Cingles del Bertí, un cop al Montmany varen realitzar 3km més per divertides pistes plenes de pedres i fang fins a arribar al Puiggracios.

Un cop a dalt al Puiggracios, a traves de diversos senders i trialeres varem arribar fins a la Garriga, des d’on agafant la via de la ruta del “Colesterol” varem arribar a casa.

Una divertida tarda plena de vistes, on un més gaudeix practicant el seu esport favorit.

Una salutació dels 4 bikers que van realitzar la ruta.

Jeremy.

diumenge, 2 de novembre de 2014

Les Dues Torres + Can Girona + Baixada Cantera
























El fred es resisteix... les fulles dels arbrers tampoc tenen pressa per engruixir la catifa que ja es comença a dibuixar sota les rodes, la rosada, en les primeres herbes que trepitgem, fan omplir d'olors tot el voltant, les cames molles ja avisen que, l'època més esperada de l'any, per disfrutar de sensacions a "tuti plen", ja és aquí.

Isma, Josep Mª, Joan Ramón, César, Jordi, Jeremi, Dani i Carles, sortim tranquils, peró decidits en direcció a Can Corbera, passades les vinyes, fem una aturada a la Font de Can Gurri, que ens serveix per agafar aire abans de fer la pujada amb el mateix nom, ja coneguda per tots, just després, parada tècnica al dolmen de Can Gurri.

Arribem tots junts fin el desviament del turó de Castellruf, on l'Isma, que s'està preparant per l'Orrienca de la setmana que ve, ens deixa per fer molt més desnivell en menys km's, la veritat es que dona gust poder pedalar al costat d'un màquina de veritat amb una humiltat, que molts voldrien.

Els mortals, baixem fent una petita parada al dolmen de Castellruf, i seguidament fem un seguit de corriols, per uns boscos increíbles, que fan que gaudim d'allò més, des del més ràpid al més lent, tots flipem per les sensacions de redescobrir una zona una mica oblidada per nosaltres.

Després d'arreglar una punxada, ens disposem a pujar per corriol fins les vinyes, on ja havíem passat a primera hora, i remuntem la pujada temuda, aquest cop sense parada a la Font, d'aquí fins la torre de guaita de Galzeran, on després d'un mos, en Jordi i en Josep Mª ens abandonen per temes d'horaris.

La resta, baixem per corriol en direcció La Conrreria tornant a fer una parada, en aquest cas al cementiri del Cólera, del 1870, avui ha sigut un dia de remomerar èpoques passades coincidint amb tots sants, i que consti que no estava preparat.

La pujada fins a la Coscollada es fa dura, l'anar parant i en algunes estones esperant, fa que costi agafar ritme, però arribem amb prou dignitat, tanta que ni parem a fer foto, i ens deixem anar cap a la cantera, i seguidament, per l'esperada "trialera de la cantera" temuda per alguns, divertimento elevat a la màxima potencia, fins arribar a St. Pere de Reixach.

Baixada fins el riu, i tornada seguint el marge esquerra amunt i  a tot drap, es veu que volien recuperar el temps "perdut ?" potser si que podríem haver fet aquesta ruta en una hora menys, però no hagués sigut el mateix, avui hem fet esport, natura, companyerisme i País. Una sortida d'allò més completa on arribes a casa amb ganes de que passi la setmana per tornar-hi.

Carles.

dissabte, 27 de setembre de 2014

El Montseny 2014





















Un dia esplèndid, gent esplèndida i un entorn idílic... si alguna cosa fa que tingui ganes d'escriure, es precisament això, i aquesta em fa especial il.lussió ja que potser sigui una de les últimes, després de 4 anys, crec que al club també l'hi anirà bé un relleu.

Avui...no hi havien kilómetres
avui... no hi havia desnivell positiu
avui... no hi havien proesas a fer
avui... fins i tot l'esmorzar era una excusa

Avui Sí, avui si que era el dia perfecte, perfecte per pujar parlant amb el company, fent bromes, parlant de coses importants i d'altres poc importants, anar canviant de parella i continuar altres converses i altre brometes, totes... no per riure de ningú, sino per riure junts, la veritat es que ja ho trobava a faltar.

Avui les cares ho deien tot, a la gent els hi brillaven els ulls, ha estat un dia "maco"  senzill però molt maco, els que hi heu estat ja sabeu el que vull dir, tot just fa una estona estàvem junts i ja us trobo a faltar... què hi farem! ... haurem d'esperar a veure si en Joan Ramón ens en prepara una altre d'aquestes rutes 10

Avui, fins hi tot el contakilómetres s'havia parat, sense pila, com dient el que ja us he comentat, ni kms ni desnivell, la Vall del Congost, ens ha regalat les seves boires baixes, però sense tapar les cingleres, nosaltres per sobre dels núvols amb cares d'aquelles que fan enveja, sana evidentment...

Espero poder compartir amb vosaltres moltes altres sortides com la d´avui, que per mi, ha estat fantàstica. Si algú es vol etiquetar al Facebook ho pot fer, però aquí i avui, m'ha semblat que les cares estàven per damunt del noms.

Carles.

dissabte, 23 d’agost de 2014

Pedalada Festa Major 2014




















Aquest any, els preparatius han sigut complicats fins l'últim moment, el divendres al vespre, teníem el circuit marcat, i el dissabte abans de dues hores per sortir, revisió, i veig que l'aigua s'ha enportat el 100% de les marques, parlo amb en Toni, i s'ofereix per anar a marcar, agafa el Mitsu, i abans de començar a pedalar, ja ho tenim altre cop a punt. Moltíssimes gràcies crack!  Buffff, quins nervis...

Les previssions, mai son fàcils, i voldria demanar disculpes si algun nen ha hagut de marxar amb una samarreta una mica més gran del que li tocava, però fer els càlculs un mes abans, no es gens fàcil, ja que el pressupost també era just.

Al final, 400 participans, on els de la llarga s'han hagut d'enfangar de valent, i també apretar el cul per poder fer la pujadeta, que en sec deu_n'hido, però amb el fang ha estat un mica més dura. Els de la curta, tenien també just abans de l'avituallament, uns 50 metres d' slalom per esquivar els bassals.

Moltíssimes gràcies a tots els que heu vingut a donar un cop de ma, sou fantàstics!!!
Fins la propera.

Carles.




diumenge, 11 de maig de 2014

Torre del Moro + Dragon Khan
























Aquest matí ens hem reunit per sortir a les 8 des de Vilanova en Lambert, l'Isma, en Josep Mª el César, el Marcos, l'lAleix i en Joan Ramon i tot i que a les 7.45 no plovía, just a l'hora de sortir ens hem hagut de posar a sota el pas de la carretera, per deixar passar el ruixadet. 
Sortim cap a can Nadal, Sant Bartomeu i començar el festival de corriols de la zona que ens porta cap a Parpers i a la Torrassa.
Hem esmorzat, uns més que altres i hem représ la marxa per anar a baixar el desitjat Dragon Khan, però els 2 "correcaminos" del grup, l'Isma i en Josep Mª, amb una ànsia de kilómetres i kilómetres ens han deixat per anar a fins al Corredor, casi res, saps! i a més a ritme de "pros".
Satisfacció per la sortida,, i sobretot per els "riures" i el fet de compartir afició , companyía i esport.
 
Joan Ramón.

diumenge, 4 de maig de 2014

Sortida "Light"...






















Oju, oju, oju!!! la sortida en sí, havia de tenir el títol de "tranqui", en aquest cas, l'he canviat per light, però ho torno a dir, oju que lo de light no es per tranqui, sino que ve de llum, i es que vaja colla d'il.luminats...
Jordi, Albert, Cesar, Lambert, Jaume i Carles, sortim sense rumb fixe en direcció Can Nadal, on ja es comencen a notar els diferents nivells. En vista de que ningú es decideix a cagarla, recomano una ruteta corriolera on segurament poca gent del grup coneix, comencem per la serp, però enlloc de fer-la tota, ens desviem a la dreta en direcció a la Mútua.
Al intentar pujar pel corriol, tenim algún entrebanc, l'esquivem i continuem carenejant per les torres elèctriques, anem a buscar el pr que va a Burriac, i després de fer la foto, retornem per pujar al turó dels Cirers, amb algún tros de pujada bestial, on en Jordi, i forçat per la meva càmara de fotos, ens deixa a tots amb la boca oberta pujant-la sense posar cap peu, el tiu està fort, el que passa es que és una mica vago, avui ho he descobert.
Després de la pujada, la baixada directe, bestial, on no es podien deixar de sentir comentaris flipants pel petit corriol fàcil però molt dret, que m'omplien de satisfacció per haver triat aquesta ruta.
De tornada, anem a baixar pel corriol que porta a Can maimó, però desistim, ja que trobem un avituallament de la trinxacames, i la gent puja pel corriol, decidim tornar per la bagueny, però baixant per un corriol desconegut que no tenim ni idea de com està, en Jordi no ho veu molt clar, ja que en deu minuts ha de ser a casa, però ja se sap, som la seva segona familia i ens fa cas.
La baixada, com deia, desconeguda, però fantàstica, en Jordi a davant renegant i apartant bardisses amb els seus potents braços, això sí, ell renegant i els altres rient i disfrutant com nens, ell a baix, també ho reconeix, i es que en el fons és com un nen.
En definitiva, una ruta de 26 km's i 760+ amb molts corriols durs, una d'aquelles rutes on redescobrim el nostre entorn més proper, i sense parar de riure, millor terapia imposible.

Moltíssimes gràcies a tots per ser aquí.

Carles.

diumenge, 9 de març de 2014

Sortida envoltada de molts events.
























Ja ho vam dir...Copa catalana a Banyoles, Dh de St. Andreu de la Barca, Transmaresme, Mitja de Montornés, i unes quantes més, i jo, que com alguns ja sabeu, amb l'esternón trencat mirant-ho des de la banqueta, això sí, molt ben acompanyat pel nens, tot i així, al CCVV es troben, en Josep Maria, que el dia abans ja havia fet un castanyer, en Paco, que feia molt temps que no veiem i un amic seu, en Juanjo, i com no, en Joan Ramón com a mestre de cerimonies.

Pujada per Can Nadal, en direcció Coll de Porc on fan el primer troç de la Serp, i on al anar a buscar la segona part del corriol que porta a Òrrius, han de desistir, ja que la Transmaresme, baixa per aquí, i van amb el ganivet a les dents, obten per baixar per cami ample fins a Òrrius, per després acabar pujant fins la Plana del fum, i d'aquí a St. Bartomeu, per acabar baixant per corriol fins La Roca, on en Paco i en Juanjo es despedeixen.

En Josep Maria (que s'està preparant per la Vipxtreme) i en Joan Ramon (que està més fort que mai), fan dues voltes de cargol a la compressió dels motors, i segueixen corriol cap a Parpers a ritme de 29", i continuen pujant pel torrent de la teixoneres, on es troben amb un grup de ciclistes, on qui poden trobar? doncs sí, en César, no el veus mai, però precisament perquè no para mai, els convéncen per anar amb ell fins Ca l'Espinal i continuar per corriols xul.líssims que tots acaben agraïnt.

Al final, 42km's i 1000+ en un dia esplèndid.

Carles.


diumenge, 23 de febrer de 2014

Puigsacalm 2014

Sortida improvitzada 2 dies abans, no era una sortida pròpiament de club, sino entre amics. La ruta, sense ser massa estudiada, però sí revisada, tenia una aparença dòcil pels només 30 i pocs km's, un tram d'una ruta buscada al wikiloc + una altre per acabar baixant a Vidrà per un lloc diferent.









El dia fantàstic, 0ºC, el que es diu "ni fred ni calor", be, si no fos perquè els primers km's eren seguint la llera del Bisaura, on vam tenir el plaer de fer la primera de moltíssimes fotos, i on es va fer més evident el fred al parar, fred que marxaria desseguida per les importants pujades fins a Rasos de Manter.

El perfil de les muntanyes, no paraven de dir-me que ens vigilaven, recobertes d'arbres pelats i grissos, amb el sol que sortia per darrera, eren talment com el cap amb quatre cabells d'un gran mestre, que sensa pressa ens mirava als ulls, inquiets per arribar més amunt.





Les vistes des de Rasos de Manter, espectaculars, un dia més que magnífic, a baix, Pla Traver, al fons el Pirineu nevat, i a dalt el Cim, un dia clar com mai, i  a dalt, ni un bri d'aire, des d'on decidim anar a esmorzar al Puig dels Lops que veiem a tocar.

Després d'esmorzar, en un lloc fantàstic, com és el Puig dels Llops, ens disposem a baixar, però, veiem que la baixada a Sta. Magdalena no serà fàcil, corriol impracticable 99% en bici, i a més glaçat en molts llocs,  ja que donava a la cara nord, 800 metres en 40 minuts...



El gran mestre segur que somreia, a les tres hores de ruta, vaig fer un petit tobogan per terra amb la bici al costat, adolorit, acabem de baixar. Com és habitual en aquests casos, quant més a poc a poc vas, més córrer el rellotge, no n'érem conscients encara per les emocions, i la següent tampoc defraudaria...













Un petit rètol de fusta indica el cami a través d'un corriolet enmig del bosc, Salt de Sallent, en arribar-hi, tots vam quedar bocabadats, la vista des d'aquell precipici, no ens permetia veure tot el salt fins a baix, era inacavable, com les ganes de no marxar, cosa que anava en contra nostra.


A partir d'aquí, va començar el martiri, terreny tou que et xuclava per evitar guanyar temps al temps, i unes pujadas, que a més de dures, llarguíssimes sense repós fins a Coll de Ciuret, a partir d'aquí un puja i baixa molt trencacames i lent fins Sta.Margarida de Cabagés.


En alguns moments, les forces ens podien, hi van haver tentacions de deixar córrer la ruta, ja que portavem moltes hores a dalt de la bici, però al final, vam poder amb ella, de Cabagés pugem al Coll de St.Cristófol, a la Serra de Milany, per poder baixar pel GR.3, ara sí fins a Vidrà per un bonic corriol.


Track
Carles.


dissabte, 15 de febrer de 2014

Curset bàsic de BTT




Aquí us presemtem el video del curset de btt, editat per l'Aleix, i filmat per en Manel, cámara de la copa catalana de Dh. Curset impartit al Bikepark La Poma per en Joanvi, us puc assegurar que al dia següent tenia "agulletes" de pit i dorsals, i es que fer-te amb la bici per tal de que faci el que l'hi demanes, no es feina fàcil. Fora del curset de btt, també ens va acompanyar l'Andrea (filla d'en Miquel) i que va anar fent la seva pels circuits.
Vista l'experiència, quedarem de tant en tant per anar-hi a practicar una mica per lliure, ja que després a la muntanya, es nota molt el canvi.
 
Carles.
 


diumenge, 9 de febrer de 2014

Mataró, St.Vicençs de Montalt, Arenys de Munt.










































Hivern...l' aventatge més gran, poder llevar.te no excessivament d'hora, i veure sortir el sol, la platja de Mataró ha sigut testimoni altre cop de cares marevellades amb canvis de colors gairabé segon a segon, les fotos no ho han captat tot, però les nostres retines, ja no ho oblidaran mai.

Joan Ramon, Josep Maria, César i Carles, sortim al pas del sol en direcció St. Vicenç de Montalt, després d'una bona estona de cami, agafem un carril bici per altre cop trobar el cami que ens deixarà a 426 metres d'alçada, on trobem les primeres vistes espectaculars, el Rocs de Sant Magí, assentament neolític, en molt bon estat.

A partir d'aquí, la cosa es posa cada vegada millor, canviem els camins pels corriols, no tenen cap dificultat tècnica, però sí alguna pujada imposible, son ràpids i revirats, passem entre alzines sureres, per després canviar a castanyers, això sembla el Montseny, contrast rera contrast, ara baixem, i en un no res ja tornem a pujar, però els corriols d'aquesta zona tenen un encant especial, potser per això ens porten fins a Lurdes, bonica ermita tallada en una roca.

Baixem riera avall força estona, passat Arenys de Munt, ens desviem a la dreta per un corriol que deu n'hido...i puja, i puja i no para de pujar, QUINS CORRIOLS!!! feia temps que no gaudiem tant, i en mig del bosc, el Far de Can Jalpí.

I tornem-hi, més corriols amunt i després avall, la última pujada però, té trampa, un cop a dalt ens trobem una urbanització, i el track que portàvem, acaba baixant per carretera fins St.Vicenç de Montalt, aquí agafem el carril bici fins passada la via del tren...

Aquest cop no hi ha passeig, el mar s'ha emportat la platja, i entre les roques i la via del tren, només queda un corriol, que fa que de vegades sembli que les onades hagin de netejar els grafitis dels trens, la sensació de pedalar amb la olor de la sal i que et passi el tren a 2 metres, és bastant impactant, així fins Mataró amb molta dureça pel pedregar de les vies.

Una sortida per repetir més d' un cop, i així també poder acabar fent la merescuda cervesseta mirant el mar.


Salut!
Carles.

diumenge, 2 de febrer de 2014

Volta fins la Creu de Rupit


Hem sortit de Vilanova l'Albert, l'Isma, en Marcos, el seu company Jose i
en Joan Ramon cap a la plana del fum per Can Nadal, i fent un corriol "nou"
hem arribat a Órrius. Des d'aquí i pedalant a bon ritme per Ridameia, i per
la riera d'Argentona fins a Mataró on hem fet la primera barreta i algú
l'entrepà necesari per el que vindría. Amb el mar platejat a tocar hem anat
fins Arenys de mar, per despres, passant per can Jalpí, arribar a Arenys de
Munt, Lourdes, i.....aquella terrible pujada fins a Creu de Rupit. Aquí ens
hem despedit d'el Marcos i Jose que han marxat en direcció Canyamars per
arribar a casa sense penalització. Els altres tres hem seguit pujant per
disfrutar d'alguns corriols de pujada/baixada, pista, vistes lluminoses i
fer la tornada llarga de més corriols per la part del Corredor que mira cap
a Llinars!! hem disfrutat! un cop a baix, paralels al Mogent i cap a casa
ben satisfets.

Joan Ramon.



diumenge, 26 de gener de 2014

La Torrassa per l'elefant + Dragon Khan

























2ºC i ni un núvol...

Tot i el fred, la cara s'il.lumina al veure una bona colla de ciclistes al CCVV.
Lambert, Ismael, Oscar, Aleix, Joan Ramón, Pedro, Josep Maria i Carles, en Josep Maria però, no pot fer la sortida ja que té alguns radis molt fluixos i perilla la integritat de la llanta, llàstima...

Sortim pel riu en direcció La Roca, abans d'arribar-hi, ens desviem cap a la gasolinera per pujar pel carrer de Can Gurri, arribats al corriol, es fa palés el pas de la pluja, impossible pujar a dalt de la bici, fem un petit bucle per esquivar el fang, i així poder patir més pedalant...

Pels que ja la coneixeu, la pujada fins l'elefant per corriol, avui es fa més dura encara, intentar pujar sense posar peu a terra és tot una odisea, tothom passava els llocs conflictius amb alguna expressió diferent...arribats als llocs on es podia descansar, es feia el silenci, cares de patiment que es feien cómplices només veure-les.

A l'arribada a La Torrassa, molta gent, runners, bikers,  i gent passejant, per sort, la porta era oberta, i em pogut pujar i gaudir d'unes vistes esplèndides, des de Burriac al Turó de l'Home, passant per Montserrat i tots els Cingles, La Mola, Sant Sadurní de Gallifa, Puiggraciós, en definitiva, una passada!!!

La tornada ja clàssica, com no podia ser d'una altre manera, pel Dragon Khan, corriol ombrivol, on els colors més vius eren el verd de la molsa sobre les pedres i als troncs dels arbres, amb una traçada serpentajant arbres amb peraltes de terra possades per la ma de Deu, i Deu, deu n'hi do com estaven les arrels, no es deixaven ni mirar, un cop a baix...tornada amunt fins la cantera per desfer part del cami, i per acabar per Santa Agnès per temes d'horari. 42km's i 800+ en una sortida molt dura pel fang, pels corriols, i per ser molt trencacames.

Fins la propera.
Carles.