Sortida improvitzada 2 dies abans, no era una sortida pròpiament de club, sino entre amics. La ruta, sense ser massa estudiada, però sí revisada, tenia una aparença dòcil pels només 30 i pocs km's, un tram d'una ruta buscada al wikiloc + una altre per acabar baixant a Vidrà per un lloc diferent.
El dia fantàstic, 0ºC, el que es diu "ni fred ni calor", be, si no fos perquè els primers km's eren seguint la llera del Bisaura, on vam tenir el plaer de fer la primera de moltíssimes fotos, i on es va fer més evident el fred al parar, fred que marxaria desseguida per les importants pujades fins a Rasos de Manter.
El perfil de les muntanyes, no paraven de dir-me que ens vigilaven, recobertes d'arbres pelats i grissos, amb el sol que sortia per darrera, eren talment com el cap amb quatre cabells d'un gran mestre, que sensa pressa ens mirava als ulls, inquiets per arribar més amunt.
Les vistes des de Rasos de Manter, espectaculars, un dia més que magnífic, a baix, Pla Traver, al fons el Pirineu nevat, i a dalt el Cim, un dia clar com mai, i a dalt, ni un bri d'aire, des d'on decidim anar a esmorzar al Puig dels Lops que veiem a tocar.
Després d'esmorzar, en un lloc fantàstic, com és el Puig dels Llops, ens disposem a baixar, però, veiem que la baixada a Sta. Magdalena no serà fàcil, corriol impracticable 99% en bici, i a més glaçat en molts llocs, ja que donava a la cara nord, 800 metres en 40 minuts...
El gran mestre segur que somreia, a les tres hores de ruta, vaig fer un petit tobogan per terra amb la bici al costat, adolorit, acabem de baixar. Com és habitual en aquests casos, quant més a poc a poc vas, més córrer el rellotge, no n'érem conscients encara per les emocions, i la següent tampoc defraudaria...
Un petit rètol de fusta indica el cami a través d'un corriolet enmig del bosc, Salt de Sallent, en arribar-hi, tots vam quedar bocabadats, la vista des d'aquell precipici, no ens permetia veure tot el salt fins a baix, era inacavable, com les ganes de no marxar, cosa que anava en contra nostra.
A partir d'aquí, va començar el martiri, terreny tou que et xuclava per evitar guanyar temps al temps, i unes pujadas, que a més de dures, llarguíssimes sense repós fins a Coll de Ciuret, a partir d'aquí un puja i baixa molt trencacames i lent fins Sta.Margarida de Cabagés.
En alguns moments, les forces ens podien, hi van haver tentacions de deixar córrer la ruta, ja que portavem moltes hores a dalt de la bici, però al final, vam poder amb ella, de Cabagés pugem al Coll de St.Cristófol, a la Serra de Milany, per poder baixar pel GR.3, ara sí fins a Vidrà per un bonic corriol.
Track
Carles.
.JPG)
