diumenge, 23 de febrer de 2014

Puigsacalm 2014

Sortida improvitzada 2 dies abans, no era una sortida pròpiament de club, sino entre amics. La ruta, sense ser massa estudiada, però sí revisada, tenia una aparença dòcil pels només 30 i pocs km's, un tram d'una ruta buscada al wikiloc + una altre per acabar baixant a Vidrà per un lloc diferent.









El dia fantàstic, 0ºC, el que es diu "ni fred ni calor", be, si no fos perquè els primers km's eren seguint la llera del Bisaura, on vam tenir el plaer de fer la primera de moltíssimes fotos, i on es va fer més evident el fred al parar, fred que marxaria desseguida per les importants pujades fins a Rasos de Manter.

El perfil de les muntanyes, no paraven de dir-me que ens vigilaven, recobertes d'arbres pelats i grissos, amb el sol que sortia per darrera, eren talment com el cap amb quatre cabells d'un gran mestre, que sensa pressa ens mirava als ulls, inquiets per arribar més amunt.





Les vistes des de Rasos de Manter, espectaculars, un dia més que magnífic, a baix, Pla Traver, al fons el Pirineu nevat, i a dalt el Cim, un dia clar com mai, i  a dalt, ni un bri d'aire, des d'on decidim anar a esmorzar al Puig dels Lops que veiem a tocar.

Després d'esmorzar, en un lloc fantàstic, com és el Puig dels Llops, ens disposem a baixar, però, veiem que la baixada a Sta. Magdalena no serà fàcil, corriol impracticable 99% en bici, i a més glaçat en molts llocs,  ja que donava a la cara nord, 800 metres en 40 minuts...



El gran mestre segur que somreia, a les tres hores de ruta, vaig fer un petit tobogan per terra amb la bici al costat, adolorit, acabem de baixar. Com és habitual en aquests casos, quant més a poc a poc vas, més córrer el rellotge, no n'érem conscients encara per les emocions, i la següent tampoc defraudaria...













Un petit rètol de fusta indica el cami a través d'un corriolet enmig del bosc, Salt de Sallent, en arribar-hi, tots vam quedar bocabadats, la vista des d'aquell precipici, no ens permetia veure tot el salt fins a baix, era inacavable, com les ganes de no marxar, cosa que anava en contra nostra.


A partir d'aquí, va començar el martiri, terreny tou que et xuclava per evitar guanyar temps al temps, i unes pujadas, que a més de dures, llarguíssimes sense repós fins a Coll de Ciuret, a partir d'aquí un puja i baixa molt trencacames i lent fins Sta.Margarida de Cabagés.


En alguns moments, les forces ens podien, hi van haver tentacions de deixar córrer la ruta, ja que portavem moltes hores a dalt de la bici, però al final, vam poder amb ella, de Cabagés pugem al Coll de St.Cristófol, a la Serra de Milany, per poder baixar pel GR.3, ara sí fins a Vidrà per un bonic corriol.


Track
Carles.


dissabte, 15 de febrer de 2014

Curset bàsic de BTT




Aquí us presemtem el video del curset de btt, editat per l'Aleix, i filmat per en Manel, cámara de la copa catalana de Dh. Curset impartit al Bikepark La Poma per en Joanvi, us puc assegurar que al dia següent tenia "agulletes" de pit i dorsals, i es que fer-te amb la bici per tal de que faci el que l'hi demanes, no es feina fàcil. Fora del curset de btt, també ens va acompanyar l'Andrea (filla d'en Miquel) i que va anar fent la seva pels circuits.
Vista l'experiència, quedarem de tant en tant per anar-hi a practicar una mica per lliure, ja que després a la muntanya, es nota molt el canvi.
 
Carles.
 


diumenge, 9 de febrer de 2014

Mataró, St.Vicençs de Montalt, Arenys de Munt.










































Hivern...l' aventatge més gran, poder llevar.te no excessivament d'hora, i veure sortir el sol, la platja de Mataró ha sigut testimoni altre cop de cares marevellades amb canvis de colors gairabé segon a segon, les fotos no ho han captat tot, però les nostres retines, ja no ho oblidaran mai.

Joan Ramon, Josep Maria, César i Carles, sortim al pas del sol en direcció St. Vicenç de Montalt, després d'una bona estona de cami, agafem un carril bici per altre cop trobar el cami que ens deixarà a 426 metres d'alçada, on trobem les primeres vistes espectaculars, el Rocs de Sant Magí, assentament neolític, en molt bon estat.

A partir d'aquí, la cosa es posa cada vegada millor, canviem els camins pels corriols, no tenen cap dificultat tècnica, però sí alguna pujada imposible, son ràpids i revirats, passem entre alzines sureres, per després canviar a castanyers, això sembla el Montseny, contrast rera contrast, ara baixem, i en un no res ja tornem a pujar, però els corriols d'aquesta zona tenen un encant especial, potser per això ens porten fins a Lurdes, bonica ermita tallada en una roca.

Baixem riera avall força estona, passat Arenys de Munt, ens desviem a la dreta per un corriol que deu n'hido...i puja, i puja i no para de pujar, QUINS CORRIOLS!!! feia temps que no gaudiem tant, i en mig del bosc, el Far de Can Jalpí.

I tornem-hi, més corriols amunt i després avall, la última pujada però, té trampa, un cop a dalt ens trobem una urbanització, i el track que portàvem, acaba baixant per carretera fins St.Vicenç de Montalt, aquí agafem el carril bici fins passada la via del tren...

Aquest cop no hi ha passeig, el mar s'ha emportat la platja, i entre les roques i la via del tren, només queda un corriol, que fa que de vegades sembli que les onades hagin de netejar els grafitis dels trens, la sensació de pedalar amb la olor de la sal i que et passi el tren a 2 metres, és bastant impactant, així fins Mataró amb molta dureça pel pedregar de les vies.

Una sortida per repetir més d' un cop, i així també poder acabar fent la merescuda cervesseta mirant el mar.


Salut!
Carles.

diumenge, 2 de febrer de 2014

Volta fins la Creu de Rupit


Hem sortit de Vilanova l'Albert, l'Isma, en Marcos, el seu company Jose i
en Joan Ramon cap a la plana del fum per Can Nadal, i fent un corriol "nou"
hem arribat a Órrius. Des d'aquí i pedalant a bon ritme per Ridameia, i per
la riera d'Argentona fins a Mataró on hem fet la primera barreta i algú
l'entrepà necesari per el que vindría. Amb el mar platejat a tocar hem anat
fins Arenys de mar, per despres, passant per can Jalpí, arribar a Arenys de
Munt, Lourdes, i.....aquella terrible pujada fins a Creu de Rupit. Aquí ens
hem despedit d'el Marcos i Jose que han marxat en direcció Canyamars per
arribar a casa sense penalització. Els altres tres hem seguit pujant per
disfrutar d'alguns corriols de pujada/baixada, pista, vistes lluminoses i
fer la tornada llarga de més corriols per la part del Corredor que mira cap
a Llinars!! hem disfrutat! un cop a baix, paralels al Mogent i cap a casa
ben satisfets.

Joan Ramon.