dissabte, 22 d’octubre de 2011

Arbúcies - Turó de L' Home per Passavets






















Sortim 4 bikers des del CCVV i 5 des d'Arbúcies. A les 8:30 comencem a pujar... 17 km fins arribar a la carretera de Santa Fe, seguint la pujada del Vilar entre mig de fagedes i avets, pujada molt suau i maca, un cop a dalt, toca baixar fins trobar la carretera de la Costa del Montseny, els cotxes anaven amb llum, boira molt espessa i semblava negre nit, també molt fred, agafem el desviament i ens torna a passar el fred ràpidament, ara ja tot carretera fins dalt el Turó, pujada també molt suau que permet agafar el ritme fàcilment, i anar-lo reduïnt a l'últim tram, molta acumulació de no parar de pujar, les vistes no valíen res, boira a 10 metres, un cop a dalt, i fet el reagrupament, decidim separar el grup, els 5 d'Arbúcies tornen per carretera, i la secció de muntanya, Oscar, Marc, Miquel i Carles, decidim fer-ho per on ho teniem planejat, corriol ample fins la font de Passavets, aquí ja ens passa el fred de seguida, ja que el vent venia de la cara sud, i era insoportable, baixem cara nord amb una alfombre de fulles als peus que ens fan caure la baba, un cop a baix, continuem pel pr d'Arbúcies, magnífic, corriol rera corriol, tant sols travessem camins sense rodar-hi ni un metre, espectacular baixada que de ben segur repetirem, uns 15km de corriol non stop, només paravem per fer fotos i gaudir de les vistes. Cap averia i cap probleme greu de forma física. La propera...més!


diumenge, 16 d’octubre de 2011

La Roca-St.Bartomeu-Òrrius-La Roca




















Sortida sense previ avís, ens trobem en Toni, Lambert, Oscar i Carles, sortim en direcció La Roca, i pugem pel corriol de l'elefant sense arribar.hi, en desviem a l'esquerra, travessem la carretera i pugem per un corriol molt guapu fins la via verda, la remuntem fins St.Bartomeu, la bassa, coll de porc, i fem el corriol de la serp, pugem una mica més i baixem per l'altre corriol que ens deixa a Òrrius, pugem cap a la bassa, St.Bartomeu, i baixem corriols fins trobar el que havíem pujat, el desfem i cap a casa falta gent, 33km i 790+, sortida molt divertida, tant per la companyia com pel recorregut.

diumenge, 9 d’octubre de 2011

Molts corriols a prop de casa

Iván, Oscar, Lambert, Pepe i Josep, sortida corriolera, aprofitant que alguns de nosaltres estavem ajudant als trinxes, o fent la Trinxa, cas del Dani i Paco amb dorsal, i d' en Toni i en Marc sense. Intentaré descriure la ruta seguint el track, ja que no m'han enviat la descripció. Pujada per la cantera per corriol fins Cal Gavatx, per continuar pel corriol paral.lel al camí de St. Bartomeu, i abans d'arribar.hi, es surt al camí ample en direcció la bassa, Coll de Porc, per baixar pel corriol de Cal Senyor, i seguidament enllaçar amb el de la Trinxa 2010, un cop al camí de Can Maimó, remuntada fins el corriol de Can Gurri, i després d'un tram curt de camí ample, tornada a Vallromanes per corriol, i urbanització cap a casa. 26km i 875+ Deu n'hi do!!!



dissabte, 1 d’octubre de 2011

Camprodón - Coll d'Àres - Prats de Molló pel camí de la retirada







































17 bikers a la sortida des de Camprodón, a 1ºC, primera glaçada de l'any, i pujada en direcció Rocabruna, Coll d' Àres, primera roda punxada(tubeless), un cop reparada, baixem pel corriol de la retirada de l'any 1939, en primer lloc sobre herba molt relliscosa, i després per dins del bosc, banda dreta paret, banda esquerra... millor no provar de baixar.hi, super atractiu i divertit, entre mig...segona i última punxada(altre cop tubeless), un cop a baix, arribem a Prats de Molló, bonic poble amb encant. Feta la visita de rigor, toca pujar i de valent, veieu la foto de baix a l'esquerra? doncs sí, toca puja a la torre del Mir(la que es veu a dalt de la última muntanya), entre rampes i reagrupaments...2h20' de no parar d'anar amunt, això sí, amb un desnivell que permetia portar el plat mitjà, un cop a dalt, el grup es separa, la secció de muntanya, 7 bikers, anem en direcció l' antiga caserna dels carrabiners, amb unes vistes magnífiques del Costabona, Balandrau, Pastuire, a l' altre banda sobresortint, el Comanegra, un espectacle que ens ha quedat gravat per sempre, la secció de carretera, baixan a tot drap fent 4km més però sense acumular els 200+ de la secció de muntanya. Un cop a baix, ho teniem tot planejat, els sherpas ens obren les portes del pavelló, ens dutxem i cap a dinar al restaurant que teniem encarregat. Moltes gràcies a en David i els seus companys de Camprodón per ensenyar-nos el territori per on es mouen habitualment, son uns màkines!