diumenge, 2 de novembre del 2014

Les Dues Torres + Can Girona + Baixada Cantera
























El fred es resisteix... les fulles dels arbrers tampoc tenen pressa per engruixir la catifa que ja es comença a dibuixar sota les rodes, la rosada, en les primeres herbes que trepitgem, fan omplir d'olors tot el voltant, les cames molles ja avisen que, l'època més esperada de l'any, per disfrutar de sensacions a "tuti plen", ja és aquí.

Isma, Josep Mª, Joan Ramón, César, Jordi, Jeremi, Dani i Carles, sortim tranquils, peró decidits en direcció a Can Corbera, passades les vinyes, fem una aturada a la Font de Can Gurri, que ens serveix per agafar aire abans de fer la pujada amb el mateix nom, ja coneguda per tots, just després, parada tècnica al dolmen de Can Gurri.

Arribem tots junts fin el desviament del turó de Castellruf, on l'Isma, que s'està preparant per l'Orrienca de la setmana que ve, ens deixa per fer molt més desnivell en menys km's, la veritat es que dona gust poder pedalar al costat d'un màquina de veritat amb una humiltat, que molts voldrien.

Els mortals, baixem fent una petita parada al dolmen de Castellruf, i seguidament fem un seguit de corriols, per uns boscos increíbles, que fan que gaudim d'allò més, des del més ràpid al més lent, tots flipem per les sensacions de redescobrir una zona una mica oblidada per nosaltres.

Després d'arreglar una punxada, ens disposem a pujar per corriol fins les vinyes, on ja havíem passat a primera hora, i remuntem la pujada temuda, aquest cop sense parada a la Font, d'aquí fins la torre de guaita de Galzeran, on després d'un mos, en Jordi i en Josep Mª ens abandonen per temes d'horaris.

La resta, baixem per corriol en direcció La Conrreria tornant a fer una parada, en aquest cas al cementiri del Cólera, del 1870, avui ha sigut un dia de remomerar èpoques passades coincidint amb tots sants, i que consti que no estava preparat.

La pujada fins a la Coscollada es fa dura, l'anar parant i en algunes estones esperant, fa que costi agafar ritme, però arribem amb prou dignitat, tanta que ni parem a fer foto, i ens deixem anar cap a la cantera, i seguidament, per l'esperada "trialera de la cantera" temuda per alguns, divertimento elevat a la màxima potencia, fins arribar a St. Pere de Reixach.

Baixada fins el riu, i tornada seguint el marge esquerra amunt i  a tot drap, es veu que volien recuperar el temps "perdut ?" potser si que podríem haver fet aquesta ruta en una hora menys, però no hagués sigut el mateix, avui hem fet esport, natura, companyerisme i País. Una sortida d'allò més completa on arribes a casa amb ganes de que passi la setmana per tornar-hi.

Carles.