diumenge, 9 de febrer de 2014

Mataró, St.Vicençs de Montalt, Arenys de Munt.










































Hivern...l' aventatge més gran, poder llevar.te no excessivament d'hora, i veure sortir el sol, la platja de Mataró ha sigut testimoni altre cop de cares marevellades amb canvis de colors gairabé segon a segon, les fotos no ho han captat tot, però les nostres retines, ja no ho oblidaran mai.

Joan Ramon, Josep Maria, César i Carles, sortim al pas del sol en direcció St. Vicenç de Montalt, després d'una bona estona de cami, agafem un carril bici per altre cop trobar el cami que ens deixarà a 426 metres d'alçada, on trobem les primeres vistes espectaculars, el Rocs de Sant Magí, assentament neolític, en molt bon estat.

A partir d'aquí, la cosa es posa cada vegada millor, canviem els camins pels corriols, no tenen cap dificultat tècnica, però sí alguna pujada imposible, son ràpids i revirats, passem entre alzines sureres, per després canviar a castanyers, això sembla el Montseny, contrast rera contrast, ara baixem, i en un no res ja tornem a pujar, però els corriols d'aquesta zona tenen un encant especial, potser per això ens porten fins a Lurdes, bonica ermita tallada en una roca.

Baixem riera avall força estona, passat Arenys de Munt, ens desviem a la dreta per un corriol que deu n'hido...i puja, i puja i no para de pujar, QUINS CORRIOLS!!! feia temps que no gaudiem tant, i en mig del bosc, el Far de Can Jalpí.

I tornem-hi, més corriols amunt i després avall, la última pujada però, té trampa, un cop a dalt ens trobem una urbanització, i el track que portàvem, acaba baixant per carretera fins St.Vicenç de Montalt, aquí agafem el carril bici fins passada la via del tren...

Aquest cop no hi ha passeig, el mar s'ha emportat la platja, i entre les roques i la via del tren, només queda un corriol, que fa que de vegades sembli que les onades hagin de netejar els grafitis dels trens, la sensació de pedalar amb la olor de la sal i que et passi el tren a 2 metres, és bastant impactant, així fins Mataró amb molta dureça pel pedregar de les vies.

Una sortida per repetir més d' un cop, i així també poder acabar fent la merescuda cervesseta mirant el mar.


Salut!
Carles.

Cap comentari:

Publica un comentari