dilluns, 31 de desembre de 2012

Sant Silvestre Céllecs al Suí.




 
Seguint amb la tradició començada l'any passat, aquest any hem sigut 6 els que hem volgut acabar l'any impregnats de muntanya i aire pur, Marc, Oscar, Joan, Josep Maria, Joan Ramón i Carles, el dia esplèndid, vistes per no parar de mirar arreu, els Pirineus nevats, el mar brillant per un sol que feia màgic el moment, i una pila de referències, gràcies a les sortides tant maques fetes aquest any amb el club, des del Puigsagordi a l'esquerra, amb tots els cingles protegint-lo, el mar a la dreta, al darrera Burriac i els seus voltants, i al front, més imponent que ningú, el Turó de L'Home i les Agudes amb el perfil de Castellets, que ens feien recordar per on havíem baixat, i es que les referències, com ja he dit abans, eren múltiples, gràcies a un 2012 per recordar de veritat i també per intentar imitar-lo en el nostre àmbit de btt. Ha sigut un matí molt llarg, carregat de petits entrebancs, començant per un cable de canvi trencat només arribar al pantà, una cala amb un sol cargol que no es volia ficsar, un parell de volteretes baixant el Suí sense més, una cadena trencada, i per acabar d'adobar-ho, una ficsació del canvi al cuadre partida, s'ha fet molt llarg el matí per tots aquests entrebancs, que no han pogut ni tacar les bones sensacions que he explicat abans, fins i tot em deixava l'esmorzar, on la coca de pinyons i la secallona han sigut la cirereta d'aquest gran dia, que de ben segur farà començar el nou any amb més il.lussió.
 

Molt bon any a tothom!
Carles.

dimecres, 26 de desembre de 2012

Dakar 2012
























Multitudinaria, però de qualitat absoluta, així es pot qualificar per l'encant dels assistents, a peu o amb bici, amb molt bona forma física o tocats pels torrons, però en definitiva...amants de l'esport amb ganes de compartir bons moments amb els amics. I quina millor manera d'acabar l'any si no fent esport?  Crec que cada vegada som més, i al final haurem de buscar una càmara amb ull de peix, per tal de que tothom surti a la foto de St.Mateu, tot i així, crec que us en podeu fer una bona idea de la quantitat de gent que hi havia.  He tornat a gaudir de veritat com cada any, i es que aquesta sortida, té quelcom especial...

Salut i muntanya per tothom!
Carles.

PD:en el facebook de cellecsbici teniu moltes més fotos, i si algú en vol alguna en més qualitat me la pot demanar a cellecsbici@vilanovadelvalles.cat

diumenge, 23 de desembre de 2012

Amb gust de torrons!

















Sortida estupenda pels vols de Nadal, Lambert, Oscar, Marcelí, César, Joan Ramón i Carles. Sortim en direcció La Roca, Can Planes i tavessem per corriols fins la carretera de Parpers, pugem per Sta.Agnès cap aSt.Carles i després ataquem la Torrassa per la cara de ponent, foto, barreta i...somriure, ara be el bo, ens dirigim cap al Dragon Khan, marevellòs com sempre amb molt bon grip i ben aparaltat, un cop a baix remuntem per carretera i anem a fer la baixada de Ca L'Espinal, amb algún tram de corriol nou i un enllaç, de 3 minutets de res a peu de pujada, per poder tornar a baixar a tot drap. Per pujar i sent conscients de l'hora, i la meva lamentable forma deguda a la manca d'entrenement, ho fem per carretera fins Parpers, aquí ens desviem altre cop cap a Ca L'Espinal per baixar per la ziga-zaga, i un cop a baix, i per la mateixa raó d'abans, tornem per carretera, 45km molt durs i molt agraïts de poder compartir amb gent que de veritat et fan costat quant no estàs en el millor moment, però no us descuideu eh....................................tornaré!


Salut i molt bon Nadal a tots.
Carles.

diumenge, 9 de desembre de 2012

Castellcir, la Sauva Negra i els voltants del Puigsagordi



Espectacular, brutal i no sé quants adjectius més. Us agraden les fotos? ... doncs en persona  us puc assegurar que la sensació es magnifica notablement. El dia inmillorable en quant a vistes, la temperatura amb mínimes de -4ºC que feien que bona part dels rierols que creuavem estéssin completament glaçats, els dits de les mans i els del peus... be, d'això no cal parlar-ne, ja que en cap moment es va veure una cara de patiment, al contrari, tot satisfacció en una ruta muntada per en Joan Ramón i que tots l'hi estem infinitament agraïts. Molts llocs per parar a fer fotos, i molts d'altres en que el Pirineu nevat, el Montseny al davant, i els penyasegats als peus, feien que ens sentíssim formiguetes, i alhora tinguésim l'esperança de conéixer molts llocs nous, que aquest País petit i preciós ens brinda. De ben segur que en properes sortides podrem seguir gaudint, en poca estona d'aproximació de cotxe, i omplir totes les espectatives dels cors més exigents. Moltes gràcies a tots els que heu vingut perquè la companyia ha sigut la cirereta del pastís. Fins la propera!

Carles
 


diumenge, 25 de novembre de 2012

Arbúcies Turó de L'Home Les Agudes St.Marçal
















Aquest cop sí, després de varies pujades a Santa Fe, per fi aconseguim un dia perfecte, tot i el fred, no hi havia gens de boira i uns esclats de colors fantàstics. Pujada suau fins el convent, travessem la carretera i baixem per corriol fins Passavets. A partir d'aquí...la cosa s'inclina i els bous es posen al davant(Albert i Marcos), en Joan Ramón i jo, els seguim a distancia, més que res per si ens passem de frenada... i es que no paraven ni per agafar impuls. Tot s'ha de dir que la pujada a part d'inclinada, era una trampa constant amb pedres amagades sota un llit de fulles de més d'un pam, però el goig del paisatge feia que mes que patir gaudíssim. Ja veient el Turó, en Joan Ramón ja pujava fins i tot per les parets per l'emoció de l'instant, no sense deixar-nos bocabadats a tots tres, al no saber d'on treia les forces. Continuem cap a Les Agudes i esmorcem just al peu. A partir d'aquí, la ruta es complica de veritat, tot i la baixada, la velocitat mitja baixa en picat, gairabé tant com el Gr que porta a St. Marçal, a peu amb la bici al costat i els frens ben apretats, la feina era deixar alguna fita en peu i que les pedres no arribéssin massa avall. Tot l'esforç, recompensat amb escretx per les vistes i la mateixa muntanya, i també s'ha de dir, per l'últim tram en que tot i fer molta pendent ens vam atrevir a pujar dalt de la bici i disfrutar de valent. Recuperem alçada per carretera suau fins retornar a Passavets, per disposar-nos a fer la baixada més llarga del dia aquest cop sí, a dalt de la bici, un corriol espléndid, més que espléndid, brutal, s'ha de fer si o si, faigs, avets, i a mitja baixada, com si d'una entrada secreta a un submón es tractés, un bosc de castanyers màgics en un corriol majestuós però estret, camuflat i que feia que ens sentíssim part del bosc, com si de senglars es tractés, les mirades ho deien tot, i els braços també... Un dia que tarderem a oblidar per la coincidència d'un dia amb sol, sense boires,  en un esclat de colors, que pocs dies l'any té.

Carles.

diumenge, 11 de novembre de 2012

Esmorzar ciclista





Diumenge amb previssió de pluja per enéssima vegada, resultat... un dia perfecte, ni pluja ni calor, i per altre banda el terreny amb les millor condicions possibles, i per si fos poc, envoltats de grans amics que han fet de la sortida una d'aquelles per recordar, com ja he comentat moltes vegades, els km's no ho son tot en aquesta vida...
Sortim 17 del centre cultural, fem foto i ens disposem a pujar per Can Nadal, corriol i cap a la plana del fum, d'aquí ens desviem cap a la Mútua on fem el ja mític corriol de la Serp, que ens deixa al cami que ve d' Òrrius, pugem una mica i agafem el corriol de pujada curtet, que pasa a tocar de la Mútua, aquí els primers van marxant altre cop cap  a la plana del fum per baixar per la porta de ferro, i els altres anem cap a Cal Senyor per baixar pel corriol de Can Maimó, el resultat, exactament el mateix, un grip perfecte als dos corriols que ens han fet disfrutar de valent, i arribada a la mateixa hora a la hípica Don Caballo a les 10:00 amb puntualitat anglesa, on alguns de nosaltres rentem la bici, i els altres ens disposem a anar a buscar la recompensa. Només entrar, ens dona la benvinguda una llar de foc que feia goig de veritat, plena a vesar de troncs en flames. Les bicis en un lloc ideal, just darrera del menjador en una terrassa que veiem a través dels vidres i que quedava molt recollida, el menjar i el servei molt bé, i el millor, com ja he dit i no em cansaré de repetir, la companyia. No diré noms perquè n'erem molts, contant els que ens esperaven al restaurant i els que han arribar tard, hem sigut 24.

Moltes gràcies a tots per haver fet d'un diumenge qualssevol, un dia tant especial, i moltes gràcies també a l'Alex de Don Caballo per comptar amb nosaltres pel seu projecte, que esperem doni fruits ben aviat.

Salut i muntanya!
Carles.

divendres, 9 de novembre de 2012

Anem al cinema.


Aquest divendres serà Festa Grossa!  tenim el plaer de poder assistir a una experiència molt enriquidora pel que fa als nostres sentits, i es que en Joan Borràs, ens presentarà el documental de la travessa que va fer en solitari dels Pirineus, Entre dos mars, és una vivéncia que compartirà amb tots nosaltres, i que de ben segur, farà que creixi la nostra estima per la btt, la muntanya i com no, per la grandesa de sentir-nos petits en aquests indrets tant imponents, segur segur, que molts de nosaltres sortirem amb ganes de fer gestes, potser no tant grans, però que ens faran créixer en aquest món de sentiments, embolcallats de natura que aconseguiran que ens sentim més vius encara. La passió d'en Joan per la btt, la muntanya i el video, aconseguiran que tornem a sommiar com nens.

Us esperem a tots al CCVV a les 20:30. No hi falteu.
Carles.

diumenge, 4 de novembre de 2012

DH Llinars del Vallès




 























No és una sortida oficial del club, però sí que és una molt bona opurtunitat de veure els millors pilots de descens a tocar de casa. El campionat és el diumenge, però durant tot el dissabte hi haurà entrenaments, tant el matí com a la tarda. Personalment, intentaré anar-hi dissabte amb el meu fill gran de 7 anys, que de ben segur disfrutarà de valent. Tants videos que veiem de DH, ens ho perderem ara que ho podem veure en directe?  Si voleu, podem quedar pel feisbuc i anar-hi plegats.

Carles.

diumenge, 28 d’octubre de 2012

Part de la Prehistòrica 2011















Aquest diumenge hem disfrutat de valent, per una banda, en Lambert ja tenia de nou la seva estimada de 150mm de recorregut, i per altre banda, hem pogut gaudir de companyia que feia temps que no veiem, en Jordi amb una esplèndida 29 doble de carboni, i l'Oscar, trialer que ens ha fet gaudir de valent a les baixades i poder veure com pujava. Al centre cultural, també ens hem trobat en Dani, que amb el bocata que sortia de la camelback, anava cap al pla de la Calma...quin fred, tot sol i amb dos...així es fa!  Anem cap al riu on ens trobem una colla de Terrassa que havien quedat amb l'Oscar, i comencem la ruta Prehistòrica 2011. Tot s'ha de dir, que pels nostres gustos, massa cami ample, molta urbanització, i poques baixades xules en el primer tram. A mitat de cami, els de Terrassa es queden a fer un bocata, i nosaltres continuem amb l'Oscar i el seu cunyat. A partir d'aquí, el ritme ja canvia, menys aturades i més queixes per part de les cames, que no tenen descans, corriols dels de sempre per baixar a fons i poder enfangar una mica més el cul en els bassals inesperats, que eren com trampes, que just pasar-los, feia que dibuixessim un somriure còmpliç amb el que venia al darrera.Tot plegat emocionant també per la sorpresa del fred, hem arribat a veure en el nostre contakilómetres 1ºC, tela marinera!  ni un núvol i vistes magnífiques. 43km i 1000+

Carles.

diumenge, 21 d’octubre de 2012

Trinxa 2012 Brutal !!!

Aquest any, la Trinxa ha sigut duríssima, no tan per les rampes inacabables o pel desnivell acumulat, que ha sigut un habitual en aquesta pedalada tant coneguda, sino per l'afegit del fang, trams de pujada en que era impossible mantenir tracció i baixades on l'únic remei era deixar-te anar intentant no surtir del cami. Tot i la dureça m'ha agradat trobar tanta gent coneguda pedalant, també controlers,  gent amb un esperit btt dels que fa enveja sana, tot i l'amenaça de pluja,  l'esforç i el patiment s'han vist recompensats en escretx gràcies a la organització que com sempre, ha estat al nivell d'una pedalada tant reconeguda, on hem tingut la opurtunitat de compartir ruta amb els grans del btt. Felicitats a tots, i fins la propera.

 
Carles.

diumenge, 7 d’octubre de 2012

Corro d'amunt per corriols.




 
Diumenge, sol i calor, sortim am cotxe des del CCVV a les 7:45, i anem fins l'urbanització de mil pins per tal de començar la nostra ruta. 12 bikers que comencem per corriols fins el Castell de Marata, travessem la carretera de Corró i continuem per camins amb forces enllaços de corriols, que el que fan es fer-nos baixar al torrent i pujar 50 metres més enllà. aquesta ha sigut la tònica de la sortida, baixar i pujar una mica més endavant, molt trencacames, La Garriga, Corró d'Amunt i gairebé Cànoves, sempre puja i baixa, de tornada, segueix la mateixa historia, baixem i tornem a pujar, això fa que les cruïlles siguin trampes per equivocar-nos, en Lamber, Pep, Joan Ismael i Oscar, tornen després de passar per Marata, en bici cap a casa, els demés mortals anem a buscar el cotxe. Ruta molt recomanable per fer treballar de valent les cames, sense anar massa lluny, pel que fa a on ens porta, una mica fluixa, però divertida per la companyia.
 
Salut i muntanya!
Carles.

diumenge, 30 de setembre de 2012

Després de la pluja... dia fantàstic com sempre!






Evidentment havia de ser així, quant el temps amenaça, només hi ha lloc pels atrevits que gaudeixen de la natura com mai, olors, colors, sensacions i alguna patinada, tot aixó fa més autèntic el nostre esport, crec...  que no es pot demanar més.
Si no hem parat més per fer fotos, és per qüestió d'horari, els colors dels arbres ja apunten cap a la tardor, i lligat amb l'atmosfera tant neta que ens va deixar ahir la pluja, les estones de sol i les gotes magnificant les fulles dels arbres, crec que no es pot demanar més!
Sortim del CCVV, Ismael, Joan Ramón i Carles, després de parlar una estona, decidim que en Joan Ramón ens guiarà, anem cap a La Roca ,fem 4 corriols i ens plantem a la carretera de Parpers, aquí i per pujar a dalt, fem camis amples passant per l'ermita de Sta. Agnés per dins del bosc, la tormenta d'ahir es feia palessa per la quantitat de troncs al mig del cami. Un cop a dalt, fem corriol per sota de Ca l'Espinal, sense baixar massa, anem a parar a St.Carles, per ara sí, baixar a fons fins Argentona, Bell Racó, i encaminar cap a Òrrius, fem un corriol de pujada per no fer-ho tot per pista, ja que el terreny estava bastant enganxós, en Joan Ramón, que només volia parar per fer fotos, al final l'hi vam haver de fer cas, aquest cop per una punxada de roda. Un cop reiniciats, pugem cap a la plana del fum (també coneguda per la bassa), on en Joan Ramón es deixa per anar a St. Bartomeu i baixar cap a La Roca, i l'Ismael i jo baixem per la porta de ferro, Can Nadal i cap a casa. Tot plegat 36km i 850+ amb molt bones sensacions gràcies a la compentració del btt, sol, núvols i aigua enganxada a les fulles dels arbres, tot un tractament d'hidratació gratis per la nostra pell. Fins la propera.

Carles.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Corriols sense parar




Aquest diumenge hem sigut 8 els que ens hem trobat al CCVV, en Rafa, Albert, Marcos i dos amics d'ells, i per una altre banda, César, Lambert i Carles. Els 5 primers han fet una ruta més suau que no explicaré, simplement perquè no la sé, però de ben segur que s'ho han pasat pipa. Nosaltres 3 anem en direcció Santa Quitèria per corriols, continuem per la cantera on seguim per corriols fins la pedra de les orenetes, continuem per corriols fins l'elefant i després de pujar per corriols fins el Meridià Verd, baixem en direcció la carretera de Parpers, on comencem a pujar per la ziga-zaga fins Ca l'Espinal, continuem baixant també per corriols fins Argentona, a partir d'aquí canvia el rotllo, tot pujada fins Òrrius, i quina pujada, continuem en direcció la plana del fum, però aquest cop ho fem pujant per corriol, també molt dur, baixada per la porta de ferro i cap a casa després de 32 km i 1000+

Carles.

dissabte, 22 de setembre de 2012

Perfeccionament de tècnica en BTT


El dissabte 22 de setembre a les 16:30 hores, farem una jornada pràctica,  per tal de perfeccionar la nostra tècnica a sobre de la btt, el coneixements seran impartits per tot un campió de les dues rodes, i en diferents nivells, partint del més bàsic en endavant. La trobada serà a Vilanova i tindrà una durada aproximada de 2,5 hores.

"Jornada exclusiva i gratuïta per a socis de Céllecs bici"

Es prega confirmació a cellecsbici@vilanovadelvalles.cat
 
OBLIGATORI CASC!!!  Recomanem que tothom que en tingui, porti proteccions.
 
Carles.
 
 
 
El Club no es fa responsable dels danys que poguin patir els assistents a la jornada i recomana llicència federativa.

diumenge, 16 de setembre de 2012

Pedalada per la Vall del Tenes Concos!















Aquest diumenge, i sense ser gaire conscients del que l'estiu ha fet amb els nostres cossos, fem cas d'en Joan Ramón per anar a Lliçà d' Amunt a fer una pedalada de 35km, això sí, sortint des de Vilanova, César, Pedro, Dani, Lambert, Pep, Oscar, Ismael i Carles, en Joan Ramón al final no ha pogut venir per febre (que et milloris). Sortim disparats a les 8:00 en direcció la presso de La Roca per anar a buscar el riu fins l'estació de tren de Canovelles, i d'allà carretera fins Lliçà, fem les inscripcions i somhi, no hi havia temps per gaire més, la pedalada amb molta pols, ens porta fins gairabé a tocar el monestir de Puiggraciós, d'allà baixem resseguint la cinglera per baix fins l'altre costat de Bigues, Santa Eulàlia i altre cop Vilanova, després de la merescuda butifarra que estava boníssima!  En total 62km i 1100+ que ens ha deixat tocats a tots, alguns més que els altres... Fins la propera. PD: hem vist quatre trinxes a la sortida, però ja no els hem vist més, tots eren "pro's", en Jordi Tempo, Lluís Vila, Toni Ballester i en Jose (uns màkines, felicitats)

Carles.

diumenge, 2 de setembre de 2012

Primera sortida de temporada.















Aquesta primera sortida de setembre, ha estat força dura, almenys pels que havíem fet una mica de vacances de bici. Sortim a les 8:00 del CCVV, Carlos, Horacio, Miquel, Jesús, Xavier, Oscar, Ismael, Alberto, Joan Ramón i Carles. Avui en Joan Ramón ens ha fet de guia, i hem de dir que ha sigut una sortida molt complerta i guapa, amb corriols ja des de l'inici, amb enllaços de pista, seqüència que s'ha anat repetint tot el matí. Sortida en direcció a Vallromanes, roca foradada, Creu de Can Boquet, Coll de porc, la Serp, PR de Burriach desviant-nos a l'esquerra per baixar en direcció Argentona fins la riera de Clarà, d'aquí cap a Dosrius, cantera amunt, St. Carles, La Roca i Vilanova pel riu, una ruta llarga i entretenida que va molt be per conéixer la zona que ens envolta.

Carles.

dissabte, 25 d’agost de 2012

Pedalada Festa Major 2012


Aquest any hi tornem a ser, farem una pedalada on podrem gaudir de fer.la amb tota la familia i veins, per els que la vau fer l'any passat, us hem de dir que serà exactament igual, dos recorreguts, un de curt, i un de una mica més llarg, però sense masses exigències, on qualssevol nen a partir de 10 anys, podrà fer la llarga, i on qualssevol nen de qualssevol edat que pedali sol, podrà fer la curta, recordem que hi haurà avituallament igual que l'any passat de síndries i melons a l' ombre de la pineda, i esmorzar a l'arribar a la Plaça del Poble. Tant si pedaleu habitualment, com si només agafeu la bici un cop l'any, no us talleu, ja que el recorregut curt no té genys de desnivell i la canalla ho agrairà.

Salut i pedals!
Carles.

dissabte, 28 de juliol de 2012

El Balandrau 2585 metres







Com la majoria dels dies d'aquest any, que pintava malament pel temps, ha fet un dia fantàstic, esplèndid.
Sortim amb cotxe a les 6:00 del CCVV, Oscar, Ismael, Joan Ramón, Lambert i Carles, un cop arribats a Ribes, ens preparem i sortim quant faltaven uns 12 minuts per les 8, comencem a pujar per carretera uns 3 km's en direcció Pardines, aquí, de baixada ens trobem en Jordi amb cotxe que anava cap a Ribes, es canviava i ens atraparia més endavant, ja que l'hi portavem força aventatge, no calia dubtar-ho, fa 7 anys que viu allà i està molt ben aclimatat, ens atrapa abans d'arribar a Coll Meianell on parem per fer el bocata, i on comença a fer de guia, tots som orelles...Prosseguim per un tros planer amb "falsos llanos", i abans de que el cami que porta a Tregurà de dalt comenci a baixar, ens enfilem per un corriol molt trencat que obliga a posar tots els sentits per no posar peu a terra, en Jordi ja avisa que no apretem, ens hem de reservar per el que trobarem més endavant, el cami cada vegada puja més i està amb pedra moguda, arribem a Font Lletera i fem el reagrupament. Aquí comença el que la gent d'allà en diuen la màquina de la veritat, i es que pujar amb unes pendents amb grava de tamany d'ous de gallina i a més de 2250 metres, has de respirar dues vegades per fer el mateix recorregut que faríem aquí, poc més endavant ja hem de baixar de la bici, en Jordi és l'únic que puja força tros més que nosaltres. Baixem de la bici i comença l'escalada, de vegades amb la bici a coll, de vegades al costat, anem reposant i pujant mica en mica perquè es dur, un cop a dalt...satisfacció absoluta i vistes preciosses, Puigmal, Costabona, Pic de l'infern, Gra de Fajol, etc... una bona pila, cap avall, es veu el cami dels enginyers, el cremallera de Núria, i les valls preciosses. Ens dispossem a baixar i sorpresa...el track de l'Albert baixa muntanya avall de dret, sense corriol a seguir, i on hem de fer ziga-zaga per poder baixar a dalt de la bici, impressionant, veiem un Isard i encara disfrutem més, anem baixant així fins endinsar-nos al bosc, on s'intueix un corriol molt maco, i on hem d'anar esquivant els arbres caiguts per la neu en un bosc magnífic, i tot corriol fins a a Ribes, el que vam disfrutar no té nom encara, arrbats a Ribes, en Jordi ens obre les portes d'un garatge dels caçadors on podem deixar les bicis, i ens fa pujar ell i la seva dona a la sala de la lluna, on ens porta un vermut esplèndid, després baixem a baix i dinem magníficament. Un d'aquells dies...rodons, rodons que penso que no oblidaré mai. Moltes gràcies a tots.

Carles.