diumenge, 29 de desembre de 2013

La Trona del rei.


















Última sortida programada de l'any, enduro 100%
Albert, Aleix, Jeremy, Josep, Joan, Joanvi, Lambert, Dani, Joan Ramón i Carles, després de dos anys pensant en fer aquesta ruta, recomanada per l'Albert, ara és l'hora, moltes espectatives i videos vistos i unes ganes tremendes.
La pujada, tot i no ser molt dura, el fet de pujar per corriols, feia que en alguns moments, ho haguéssim de donar tot, i mica en mica, s'acumulava cansament, tot i que, qui més qui menys, portava torrons de reserva al cos...
Arribem a dalt del coll, bocata, i cap a baix, bé...cap a baix, baix...diguem que comença el corriol tècnic, però de baixar res de res, una baixada i una pujada rera l'altre, per si algú anava sobrat.
Però tot el que té un inici, té un final, i al final les cares ho deien tot, ESPECTACULAR, baixada a més no poder, revolts aperaltats, troncs col.locats estratégicament per aguantar el terreny, i salts, molts salts de baixada amb unes rampes perfectes, i unes recepcions encara millors, zones trialeres lentes, i més, ja no se que més, però brutal !
Arribem al peu de carretera, i en Jeremy i en Dani, decideixen que per ser la primera sortida en molt temps, ja en tenien prou...
Els altres, fem un últim apèndix del track que portàvem, la qüestió, era on ens portaria el track, i sí, com no , a dalt del Castell de Farners, pujades molt dures, com cap de les que havíem fet, i troços a peu de baixada i pujada, que ens deixen just a l'esplanada del Castell, ara, ja ens veiem les orelles, i comencem a fer més el burru amb la bici, algún més que els altres...
Foto i ...sorpresa, darrera l'ermita, just on havia de començar el corriol de baixada, jejejeje, comença una pujada bestial, i després una altre fins el dipòsit, ningú deia res, amb les cares ja pagàven, però sempre, després d'un gran esforç, hi ha una gran recompensa, i el corriol de baixada ho era, més salts, baixades molt dretes, pedres, trialeres, etc, etc.. valia la pena, i a més, em fet lloc pel sopar de cap d'any, es pot demanar més?

Molt bon any 2014 a tothom!

Carles.

dijous, 26 de desembre de 2013

Dakar 2013



















Altre cop, genial !!! Després de que tothom ha fet els seus "pinitos" durant l'any, aquest cop, toca una sortida tranquila, menys potser, per els valents que l'han fet corrents, quins màkines.
Sortida com sempre des de Vallromanes a les 9:00, per enfilar fins a St.Mateu, amb unes vistes increíbles, un dia fantàstic i fred i amb una companyia, que fins i tot no conéixer tothom, feia un caliu especial que caracteritza aquesta sortida, ambient festiu i sa, que enganxa any rera any.
Després de les fotos a St.Mateu, baixada fins la platja de Teià, on els més agossarats, fan un bany en "boles" (perquè se n'han de tenir per fer-ho), i després tornada suau per Coll de Clau.
A partir d'aquí, reagrupament de petites colles, i on nosaltres decidim fer la baixada per corriol tècnic, final feliç, i a punt per endrapar una mica més, és el que toca aquests dies, i després d'una bona suadeta, es fa menys pesat.

Fins l'any que ve, familia!
Carles.

diumenge, 8 de desembre de 2013

Vilanova - El Tibidabo





Una bona colla avui, sí senyor, i gràcies a la convocatòria d'en Miquel, que avui diumenge, excepcionalment feia festa, hem pogut disfrutar d'un dia... Gran, d'aquells que fan club...
Ens trobem al CCVV 9 bikers, Miquel, Josep Maria, Miguel Garrido, Joan Ramón, Jaume, César, Ismael, Omar i Carles, sortim en direcció Montcada, on, a mig camí, ens trobem amb uns companys de l'Omar, en Lluís i la Laura (tota una campiona de Catalunya de btt), i que per la nostre satisfacció, ens acompanyen fins el Tibidabo.
Feta l'aproximació, i començant la pujada de veritat ja sobre terra, tot i no ser dura, sí que llarga, es fan diferents grups, l'experiència de l'Omar, fa que després d'explicar, que si vas a davant, tens menys possibilitats de caure per culpa del de davant, ens ensenya com es fa, jo ho provo varies vegades, però, com si de dos imans acostats pel mateix pol es tractés, no hi havia manera d'escurçar la distancia de seguretat de 20 metres, a més, agreujat per la quantitat de bikers que trobem degut a la proximitat de la city, cada vegada que en veiem un, s'havia de pasar sí o sí, i al avançar-lo, ja en teniem un altre a la vista...
A dalt, i després del descans merescut, en Lluís, l'Omar i la Laura, ens deixen per anar a pedalar a més bon ritme. La resta, baixem per Cerdanyola guiats pel sherpa Joan Ramón, corriols i camins molt diferents als que estem acostumats per acabar altre cop al riu a l'alçada de Montcada.
La tornada pel riu, també va ser curiosa, diferents grups fins a Montornés, petant les cames i tallant el vent com si ens seguís un gos rabiut i afamat, el retrobament amb els altres no menys agradable, i es que una sortida senzilla, suau i agradable, també pot tenir els seus k's, potencia, fons i satisfacció en 62km's i 1000+

Fins la propera...i que no trigui!
Carles.