diumenge, 29 de desembre del 2013

La Trona del rei.


















Última sortida programada de l'any, enduro 100%
Albert, Aleix, Jeremy, Josep, Joan, Joanvi, Lambert, Dani, Joan Ramón i Carles, després de dos anys pensant en fer aquesta ruta, recomanada per l'Albert, ara és l'hora, moltes espectatives i videos vistos i unes ganes tremendes.
La pujada, tot i no ser molt dura, el fet de pujar per corriols, feia que en alguns moments, ho haguéssim de donar tot, i mica en mica, s'acumulava cansament, tot i que, qui més qui menys, portava torrons de reserva al cos...
Arribem a dalt del coll, bocata, i cap a baix, bé...cap a baix, baix...diguem que comença el corriol tècnic, però de baixar res de res, una baixada i una pujada rera l'altre, per si algú anava sobrat.
Però tot el que té un inici, té un final, i al final les cares ho deien tot, ESPECTACULAR, baixada a més no poder, revolts aperaltats, troncs col.locats estratégicament per aguantar el terreny, i salts, molts salts de baixada amb unes rampes perfectes, i unes recepcions encara millors, zones trialeres lentes, i més, ja no se que més, però brutal !
Arribem al peu de carretera, i en Jeremy i en Dani, decideixen que per ser la primera sortida en molt temps, ja en tenien prou...
Els altres, fem un últim apèndix del track que portàvem, la qüestió, era on ens portaria el track, i sí, com no , a dalt del Castell de Farners, pujades molt dures, com cap de les que havíem fet, i troços a peu de baixada i pujada, que ens deixen just a l'esplanada del Castell, ara, ja ens veiem les orelles, i comencem a fer més el burru amb la bici, algún més que els altres...
Foto i ...sorpresa, darrera l'ermita, just on havia de començar el corriol de baixada, jejejeje, comença una pujada bestial, i després una altre fins el dipòsit, ningú deia res, amb les cares ja pagàven, però sempre, després d'un gran esforç, hi ha una gran recompensa, i el corriol de baixada ho era, més salts, baixades molt dretes, pedres, trialeres, etc, etc.. valia la pena, i a més, em fet lloc pel sopar de cap d'any, es pot demanar més?

Molt bon any 2014 a tothom!

Carles.

dijous, 26 de desembre del 2013

Dakar 2013



















Altre cop, genial !!! Després de que tothom ha fet els seus "pinitos" durant l'any, aquest cop, toca una sortida tranquila, menys potser, per els valents que l'han fet corrents, quins màkines.
Sortida com sempre des de Vallromanes a les 9:00, per enfilar fins a St.Mateu, amb unes vistes increíbles, un dia fantàstic i fred i amb una companyia, que fins i tot no conéixer tothom, feia un caliu especial que caracteritza aquesta sortida, ambient festiu i sa, que enganxa any rera any.
Després de les fotos a St.Mateu, baixada fins la platja de Teià, on els més agossarats, fan un bany en "boles" (perquè se n'han de tenir per fer-ho), i després tornada suau per Coll de Clau.
A partir d'aquí, reagrupament de petites colles, i on nosaltres decidim fer la baixada per corriol tècnic, final feliç, i a punt per endrapar una mica més, és el que toca aquests dies, i després d'una bona suadeta, es fa menys pesat.

Fins l'any que ve, familia!
Carles.

diumenge, 8 de desembre del 2013

Vilanova - El Tibidabo





Una bona colla avui, sí senyor, i gràcies a la convocatòria d'en Miquel, que avui diumenge, excepcionalment feia festa, hem pogut disfrutar d'un dia... Gran, d'aquells que fan club...
Ens trobem al CCVV 9 bikers, Miquel, Josep Maria, Miguel Garrido, Joan Ramón, Jaume, César, Ismael, Omar i Carles, sortim en direcció Montcada, on, a mig camí, ens trobem amb uns companys de l'Omar, en Lluís i la Laura (tota una campiona de Catalunya de btt), i que per la nostre satisfacció, ens acompanyen fins el Tibidabo.
Feta l'aproximació, i començant la pujada de veritat ja sobre terra, tot i no ser dura, sí que llarga, es fan diferents grups, l'experiència de l'Omar, fa que després d'explicar, que si vas a davant, tens menys possibilitats de caure per culpa del de davant, ens ensenya com es fa, jo ho provo varies vegades, però, com si de dos imans acostats pel mateix pol es tractés, no hi havia manera d'escurçar la distancia de seguretat de 20 metres, a més, agreujat per la quantitat de bikers que trobem degut a la proximitat de la city, cada vegada que en veiem un, s'havia de pasar sí o sí, i al avançar-lo, ja en teniem un altre a la vista...
A dalt, i després del descans merescut, en Lluís, l'Omar i la Laura, ens deixen per anar a pedalar a més bon ritme. La resta, baixem per Cerdanyola guiats pel sherpa Joan Ramón, corriols i camins molt diferents als que estem acostumats per acabar altre cop al riu a l'alçada de Montcada.
La tornada pel riu, també va ser curiosa, diferents grups fins a Montornés, petant les cames i tallant el vent com si ens seguís un gos rabiut i afamat, el retrobament amb els altres no menys agradable, i es que una sortida senzilla, suau i agradable, també pot tenir els seus k's, potencia, fons i satisfacció en 62km's i 1000+

Fins la propera...i que no trigui!
Carles.

dissabte, 30 de novembre del 2013

Volta al Montseny



Després d'una setmana amb molèsties i tenir clar que no faria aquesta volta, el tema es va escalfant, els comentaris pel Facebook, d l'Albert i l'Omar, posen les dents llargues a qualssevol, per tant... ja només queda enganyar en Lambert...será feina fácil, jejeje.
Ens trobem al CCVV a les 5:30, Omar, Albert, Lambert i Carles, per poder començar a pedalar des de Seva a les 6:30 clavades, quina son! El petit "despiste" d'haver-me deixat els llums a casa, és compensat en els corriols, portant un a davant i l'altre al darrera.
Anem seguint un track de la Montseny 360, l'única diferència son les clapes de gel, que com trampes, apareixen de cop i volta entre la neu sense avisar, a la nit costa de veure-les, el premi... arribar a sobre de Collformic ben d'hora, i poder gaudir d'unes vistes espectaculars, Pirineus, Cingles, La Mola, Cabrerés, i també molta part del recorregut que farem. Aquí fem una petita i ventada aturada per arreglar ràpid la única punxada del dia.
Baixem a Collformic, per enfilar el Pla de la Calma en direcció El Suí, quant el tenim molt a prop, ens desviem a l'esquerra, per una baixada de camí ampla i pedregossa, 10 kms que fan que la suspensió de la rígida d'en Lambert, glaçada, sense cap mena de moviment, i per la meva part, que és la segona vegada que surto amb la rígida, acabem amb els canells fets caldo i els meus tormells molt tocats.
La temperatura segueix sense pasar de 2ºC, en tota la sortida no paserem de 3 i algún punt 4ºC. Ara toca enfilar fort, pasant entre les Agudes i Matagalls, sembla fácil, però l'acumulat fa que el cos ja et demani menjar, el normal és menjar sense que ho demani... Pasat el Coll, ja veiem St.Marçal i baixem pel mig del bosc fantàstic amb algún corriol de pel.lícula. Arribats a baix, passem pel costat de la taula dels 3 bisbes, per tornar a agafar un altre corriol, que després de molta estona, ens portarà fins Viladrau.
Aquí els meus tormells, no acustomats a la rígida, fan que hagi de parar molt a estirar, les mans d'en Lambert tampoc es que siguin gran cosa més... mica en mica anem perdent temps, i com no podía ser d'altre manera anant amb l'Albert...........s'ens posa a nevar.
Paissatge bucólic en tot moment, sensació hivernal total, i un estar magnífic, tret dels meus tormells i les mans d'en Lambert, que fa que quant estem arribant a baix, i ja portem 72km, decidim fer els últims 8 kms per carretera, ja que la neu s'havia convertit amb pluja i la sensació de fred augmentava per moments.
UN DIA ESPLENDID AMB UNA GENT ESPLENDIDA A L'ALÇADA D'UN RECORREGUT DE NO MENYS NIVELL!

Molts gràcies a tots.
Carles.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

Territori Joanvi.


A la taula. d'esquerra a dreta: Carles(el de la birra) Joan (pare, però que està fet un xaval, tant pujant com baixant), Carles (el del carajillu, com baixa amb la rígida!!!), Jeremy (a punt de ser pare), Joanvi (maquinón), Guillem (l'hauríeu de veure pujar), i en Ricart (penya Falso Llano i moooolt fort).









Quedem a casa del pare d'en Joanvi, que per sort meva, avui ve amb la Remedy per fer-me costat, no estic en el meu millor moment, i necessito una mica de companyia, i com que és un home de paraula, la compleix. Sortim en direcció Castellar, passant estones per camins, i també d'altres de pujada per corriols, el ritme és dur, sense descans a les pujades, portem dos guies, i en Joanvi diu que no cal esperar a les pujades... Per sort meva, un afegit d'última hora punxa, i podem anar fent camí sense entorpir massa la marxa, ja que hi havia algún màquina amb rígida de 29, i ja sabeu que vol dir aixó. Pugem al Puig de la Creu, on fem una aturada per reagrupar, i on en poca estona, arriben els de la punxada, molta estona del recorregut, anem trobant la gent que fa la Falconada, pedalada BTT força coneguda. Nosaltres continuem camins i corriols fins St.Llorenç Savall, on gaudim d'un esplèndid esmorzar 5 estrelles a la Fonda Rius, on l'amabilitat fa costat a la bona cuina. Després de potser 3/4 d'hora, ens dispossem a pedalar de nou, però les cames encara no s'ho creuen del tot, i hem de fer un esforç per convéncer-les, a partir de poca estona, la cara s'il.lumina, comencem a trobar corriolets i més corriolets, cada vegada més guapos, les exibicions d'en Joanvi i del seu pare, fan que encara disfrutem més, com quant vas a buscar bolets...i en trobes!!!! Un recorregut d'uns 47km's i 1000+ amb una colla, que tot i anar tota l'estona amb el punyal a les dents, en tot moment et cedien les seves mans, encara que només fos, per agafar-te per darrera del seient a les pujades. Un dia esplèndid, que de ben segur repetirem.

Salut i muntanya!
Carles.

divendres, 23 d’agost del 2013

6a etapa Transpirinenca. Martinet - La Massana. Andorra































Seguim la nostra travessa fins al Cantàbric. Aquesta vegada aprofitant les vacances tenim 3 dies seguits per avançar feina i si no passa res avui anirem desde Martinet fins a La Massana a Andorra. En Quim ens fa de taxista i ben d'hora ens acosta fins a Martinet on comencem a pujar i com no podia ser d'una altra manera no han passat ni 2 km i ja ens desviem del track. Són els nervis dels primers metres...corregim i seguim amunt per una pista que puja dur i un corriol molt maco que ens porta fins a Musser. D'aquí a Aransa per pista i després a la pista d'esquí de fons d'Aranser per algun tram d'asfalt. Tot aquest tram disfrutant molt del paisatge de la serra del Cadí i recordant per on vam passar l'etapa anterior. Contimuem per una pista que va pujant relativament suau fins a un coll on veiem per primera vegada el pic que farem avui: el Pic Negre. Un cop al coll i per desgràcia nostra la ruta ens fa perdre 400 m de desnivell que després ens costaran molt de recuperar fins arribar al coll de Primes, la frontera amb Andorra.
Avui els metres de desnivell es fan durs de guanyar, fa molta calor, no estem gaire acostumats i portem una motxilla més pesada del normal ja que anem preparats per tres dies. De coll de Primes fins el Pic Negre puja dur, dur i més dur amb algunes rampes de molt desnivell, aixó i que anàvem una mica tocadets ens va fer caminar alguna estona més de la que haguéssim volgut però finalment arribem al cim. Bones vistes i una sensació estranya ja que deixem enrere la Cerdanya i a més a més ho fem en un ambient estrany en un pic on tot és de color negre.....Arriba una baixada a la qual jo l'hi tenia moltes ganes, i deu ni do.
Comencem per una mica de pista (negra) i agafem una tartera de pedra petita (negra) que va agafant inclinació i ens fa apretar les dents, no podies girar, nomé fer rectes. Després prats mooooolt inclinats d'herba fins el refugi de Pratprimer. Fins aquí no és difícil, és de dir Jeronimoooooooo i avall. A partir d'aquí i fins les Escaldes hi ha un corriol força tècnic i amb molta pedra on caure fa mal i per això i que no teníem ganes d'espatllar tres dies de btt vam caminar alguns trams. Finalment arribem a la Les Escaldes i pel camí de rec anem fins a Anyos i d'aquí a La Massana. Dutxa, passejada, birreta, planificar el dia següent i a dormir, ha estat un dia dur; per mi, de moment, el més dur d'aquesta travessa.

Albert.
 

dissabte, 27 de juliol del 2013

5a etapa transpirinenca Bagà Martinet pel Pas dels Gosolans.























Comencem a pedalar a les 7:30, temperatura 13ºC, fa fresca tal com es pot veure amb la jaqueta de la mare de l'Albert, els seus pares es fan de taxi aquest cop, i ens vindran a recollir a Martinet.
Anem riu amunt en direcció el Collell, abans passem primer pel Coll de la Bena i després pel Coll de la Bauma, on ja augmenta la cadència fotogràfica, en part gràcies al Pedraforca que ja treu el nas...

Gairabé al Collell, fem un gir fort a la dreta, per un cami ample i desdibuixat enmig de prats pedregossos, i amb una pujada infernal on anem fent la goma una horeta amb una colla d'excursionistes del País Vasc,que com tots els que trobem, estant fent els Cavalls del Vent, algún tram a peu i d'altres patint molt.

A partir d'aquí, la sensació és d'explorador, les cames volen descansar i la ment no les deixa, volem veure que hi ha darrera de cada pujada, després de cada franqueig de roques i sobretot, les vistes des de dalt... els excursionistes van de dret al Pas del Gosolans, nosaltres, com no podría ser d'altre manera, volem fer un pic, i ens desviem una mica per fer el Comabona 2547m

La sensació de poder pedalar per un corriol, en aquest cas el Gr150 que porta cap a Coll de Pendís a aquesta alçada. és Brutal !!! nosaltres per sort tenim el cim molt més aprop, l'últim tram pel dret i empenyent la bici, sense parar massa (tret per les fotos) i a bon ritme per l'emoció...

Fem pic, la fita està trencada i limita just amb el tallat de la cara nord del Cadí, el vent fort, fa que mantinguem una mica de distància, ja que l'única manera de baixar per allà, és amb parapent, i no el portàvem.  Reculem una mica entre pujar i baixar i ens dirigim ara sí, al Pas de Gosolans.

Si fins ara pensàvem que havíem parat massa per fer fotos, altre cop ens equivocàvem, un corriol molt estret, amb una pendent molt considerable, i amb un marge d'error molt petit, degut a la pendent que es veía fent una línea recta fins el refugi, feia que possésim tots els sentits en la conducció, algún petit tram a peu, ja que aquí a dalt no es pot arriscar, i una felicitat que no oblidarem mai i que de ben segur repetirem algún altre dia, la recompensa, la cervesseta del refugi de Prat D'Aguiló.

Ja satisfets amb les vistes d'avui i amb les baixades, seguim avall per camí ample fins que trobem altre cop el Gr150 que passa per Montellà, un corriol magnífic enmig del bosc, de vegades per prats, i també de vegades ple de vegetació inclosses les ortigues i alguna pujadeta pitjor que les ortigues, en definitiva...IMPRESSIONANT !!! també per repetir altre cop, a Montellà, ja es veu Martinet.
Està just a sota dels nostres peus, però molt a prop, cosa que ens fa pensar que el corriol que estem a punt d'agafar per anar.hi, será una mica més trialer que fins ara el Gr, i així és, la cirereta final que ens fa arribar al cap de 8 hores (moltes d'elles fent fotos i parant a disfrutar del paissatge) fins el nostre destí d'avui, i inici de la propera etapa... Martinet.

Carles.

dilluns, 22 de juliol del 2013

4a etapa Transpirinenca










































Quarta etapa de la nostra Transpi peculiar!
Ja falta menys per arribar a Donosti.
Aquesta per diversos motius, un d'ells és que hi ha bicis que els agrada llençar-se dels cotxes en marxa...només serem dos bikers: el Carles i jo. Avui tenim plantejat anar de Queralbs a Bagà passant pel Puigmal i el Puigllançada. Hem enredat al meu pare (Alberto) perquè ens faci de taxista; ja m'agradaria que alguna de les meves filles em digués: papa, ens portes a Queralbs que anem a fer el Puigmal en btt? però que més aviat serà: papa, ens portes al " EIBISI" que després ja ens recullirà un altre pare? el temps dirà...
Comencem a pujar i sembla que serà un dia dur amb molta calor. Pugem d'hora els 12 km que hi ha de pista fins a Fontalba (lloc idíl·lic si no fos per la gran quantitat de cotxes i gent que hi ha per pujar al Puigmal i Núria) aquí ens trobem al meu pare qui ens acompanya fins al Puigmal. Després de 2 horetes llargues fem el cim que creiem serà el més alt de tota la travessa (2913m) però amb el Carles mai se sap...
No ha estat malament la pujada, no hem patit massa, fins i tot hem comentat que feia temps que no ens preniem una sortida amb tanta calma ( que tampoc era tanta!..) Fotos, una mica de boira per no perdre els costums, petons al pare i cap avall. De camí a la Creu de Meians coincidim amb la marxa Núria-Queralt, hi ha molta gent corrents o fent el que bonament poden, és una cursa moooooolt llarga i a nosaltres ens va de conya ja tenir marcada bona part de la jornada d'avui! Arribem a la Collada de Toses, a la fí...quan estàs al Puigmal dius: i ara baixada fins a la Collada, però aquestes baixades ja comencem a coneixer-les, tenen alguns rampots de pujada que flipes!
Bé, passem la collada i anem a pel Puigllançada. Tenim la sensació que això ja està fet, aquest és un pic molt més baix (2400m) i amb menys desnivell. Mare de deu quin patir!
Es va fer especialment dur: molta calor, molts quilómetres al començament on sembla que no agafes alçada, després rampots, herba lapa i el cansament. Però fem el cim i va ser més maco que el Puigmal: sols. voltors, marmotes i un isard acompanyant unes vistes molt maques, a més, flipant amb la baixada que s'intueix. Fotos i cap avall, un recte fins Coll de Pal, freeride guapo i sense massa dificultat però sense camí, només fites entre les pedres i herba on no pots deixar anar massa els frens ja que el pendent és considerable.
De Coll de Pal a Bagà és xul·líssim, boscos guapíssims amb el teló de fons del Pedraforca i les Penyes altes del Moixeró. Uns corriols molt macos i agraïts (amb alguna pujada pel mig) ens porten al refugi del Rebost. Seguim en pujada a peu (15 minutets de res...) per fer un troç de corriol maco que es complica massa i ens fa caminar en baixada uns 10 minutets. D'aquí a Bagà agafem pistes i corriols macos i agradables que ens fan acabar una jornada dura de 12 horetes, com no podia ser d'una altra manera. Al final uns 65km i uns 3000+.
 
 
Albert.

diumenge, 21 de juliol del 2013

A l'estiu...tota cuca viu!
















I si no, mireu quina colla més ben plantada.
D' Esquerra a dreta: Carles, César, Lambert, Oscar, Joan Ramón, Ismael, Marcos, Dani, Albert i Jeremy. El sherpa... en Joan Ramón, com no podría ser d'altre manera.
Anem pel dret cap a La Roca, i aquí comencem els corriols de veritat, i es que per esquivar el sol, res millor que un guía local, tots ho em agraït tot i que de vegades semblava que anéssim en  direcció contraria. Molts corriols i un plàtan més tard, ja veiem la Torrassa, molta gent, i  es que el xiringuito de dalt porta més afluència de públic, nosaltres, fidels als nostres orígens, parem un moment però sense pendre res, el temps just per la foto. Aquí en Dani, Jeremy i l'Ismael baixen de dret al riu i cap a casa ja que tenen ticket curt, els demés, Dragon Khan, peraltes, alguna patinada i ... somriures, molts somriures tot i que la baixada es fa curta fins trovar la carretera que hem de remuntar.
Aquí, jo i L'Oscar aprofitem el rebuf de dues flaques, a mitja pujada i en veure que aguantem bé l'estravada, l'Oscar aprofita per avançar a fons mentre jo em possso al costat d'ells per dona una mica de conversa, no sigui que es piquéssin.
A la cantera tornem a reagrupar, i desfem part del cami però introduint nou corriols, i es que en Joan Ramón es com un programa avançat d'enllaçar corriols sobre rodes. Al final han sortit 42km i uns 800+ amb un ambient envejable.

Carles.

diumenge, 14 de juliol del 2013

 




</
































Esmorzar d'estiu, on a més el club sortejava 20 carnets de socis del Circuit de Catalunya, calor, curses, platja, festes, vacances o què se jo, el cas es que hem sigut 4 gats i no ha calgut cap sorteig, tots els socis assistents ja ténen el seu carnet. L'esmorzar de forquilla també va estar molt bé, i el vam poder fer a la fresca. Esperem que a partir del setembre poguem aprofitar els carnets per preparar la temporada que ve amb més motivació. Bones vacances a tothom.

Carles.