Comencem a pedalar a les 7:30, temperatura 13ºC, fa fresca tal com es pot veure amb la jaqueta de la mare de l'Albert, els seus pares es fan de taxi aquest cop, i ens vindran a recollir a Martinet.
Anem riu amunt en direcció el Collell, abans passem primer pel Coll de la Bena i després pel Coll de la Bauma, on ja augmenta la cadència fotogràfica, en part gràcies al Pedraforca que ja treu el nas...
Gairabé al Collell, fem un gir fort a la dreta, per un cami ample i desdibuixat enmig de prats pedregossos, i amb una pujada infernal on anem fent la goma una horeta amb una colla d'excursionistes del País Vasc,que com tots els que trobem, estant fent els Cavalls del Vent, algún tram a peu i d'altres patint molt.
A partir d'aquí, la sensació és d'explorador, les cames volen descansar i la ment no les deixa, volem veure que hi ha darrera de cada pujada, després de cada franqueig de roques i sobretot, les vistes des de dalt... els excursionistes van de dret al Pas del Gosolans, nosaltres, com no podría ser d'altre manera, volem fer un pic, i ens desviem una mica per fer el Comabona 2547m
La sensació de poder pedalar per un corriol, en aquest cas el Gr150 que porta cap a Coll de Pendís a aquesta alçada. és Brutal !!! nosaltres per sort tenim el cim molt més aprop, l'últim tram pel dret i empenyent la bici, sense parar massa (tret per les fotos) i a bon ritme per l'emoció...
Fem pic, la fita està trencada i limita just amb el tallat de la cara nord del Cadí, el vent fort, fa que mantinguem una mica de distància, ja que l'única manera de baixar per allà, és amb parapent, i no el portàvem. Reculem una mica entre pujar i baixar i ens dirigim ara sí, al Pas de Gosolans.
Si fins ara pensàvem que havíem parat massa per fer fotos, altre cop ens equivocàvem, un corriol molt estret, amb una pendent molt considerable, i amb un marge d'error molt petit, degut a la pendent que es veía fent una línea recta fins el refugi, feia que possésim tots els sentits en la conducció, algún petit tram a peu, ja que aquí a dalt no es pot arriscar, i una felicitat que no oblidarem mai i que de ben segur repetirem algún altre dia, la recompensa, la cervesseta del refugi de Prat D'Aguiló.
Ja satisfets amb les vistes d'avui i amb les baixades, seguim avall per camí ample fins que trobem altre cop el Gr150 que passa per Montellà, un corriol magnífic enmig del bosc, de vegades per prats, i també de vegades ple de vegetació inclosses les ortigues i alguna pujadeta pitjor que les ortigues, en definitiva...IMPRESSIONANT !!! també per repetir altre cop, a Montellà, ja es veu Martinet.
Està just a sota dels nostres peus, però molt a prop, cosa que ens fa pensar que el corriol que estem a punt d'agafar per anar.hi, será una mica més trialer que fins ara el Gr, i així és, la cirereta final que ens fa arribar al cap de 8 hores (moltes d'elles fent fotos i parant a disfrutar del paissatge) fins el nostre destí d'avui, i inici de la propera etapa... Martinet.
Carles.
