dissabte, 27 de juliol de 2013

5a etapa transpirinenca Bagà Martinet pel Pas dels Gosolans.























Comencem a pedalar a les 7:30, temperatura 13ºC, fa fresca tal com es pot veure amb la jaqueta de la mare de l'Albert, els seus pares es fan de taxi aquest cop, i ens vindran a recollir a Martinet.
Anem riu amunt en direcció el Collell, abans passem primer pel Coll de la Bena i després pel Coll de la Bauma, on ja augmenta la cadència fotogràfica, en part gràcies al Pedraforca que ja treu el nas...

Gairabé al Collell, fem un gir fort a la dreta, per un cami ample i desdibuixat enmig de prats pedregossos, i amb una pujada infernal on anem fent la goma una horeta amb una colla d'excursionistes del País Vasc,que com tots els que trobem, estant fent els Cavalls del Vent, algún tram a peu i d'altres patint molt.

A partir d'aquí, la sensació és d'explorador, les cames volen descansar i la ment no les deixa, volem veure que hi ha darrera de cada pujada, després de cada franqueig de roques i sobretot, les vistes des de dalt... els excursionistes van de dret al Pas del Gosolans, nosaltres, com no podría ser d'altre manera, volem fer un pic, i ens desviem una mica per fer el Comabona 2547m

La sensació de poder pedalar per un corriol, en aquest cas el Gr150 que porta cap a Coll de Pendís a aquesta alçada. és Brutal !!! nosaltres per sort tenim el cim molt més aprop, l'últim tram pel dret i empenyent la bici, sense parar massa (tret per les fotos) i a bon ritme per l'emoció...

Fem pic, la fita està trencada i limita just amb el tallat de la cara nord del Cadí, el vent fort, fa que mantinguem una mica de distància, ja que l'única manera de baixar per allà, és amb parapent, i no el portàvem.  Reculem una mica entre pujar i baixar i ens dirigim ara sí, al Pas de Gosolans.

Si fins ara pensàvem que havíem parat massa per fer fotos, altre cop ens equivocàvem, un corriol molt estret, amb una pendent molt considerable, i amb un marge d'error molt petit, degut a la pendent que es veía fent una línea recta fins el refugi, feia que possésim tots els sentits en la conducció, algún petit tram a peu, ja que aquí a dalt no es pot arriscar, i una felicitat que no oblidarem mai i que de ben segur repetirem algún altre dia, la recompensa, la cervesseta del refugi de Prat D'Aguiló.

Ja satisfets amb les vistes d'avui i amb les baixades, seguim avall per camí ample fins que trobem altre cop el Gr150 que passa per Montellà, un corriol magnífic enmig del bosc, de vegades per prats, i també de vegades ple de vegetació inclosses les ortigues i alguna pujadeta pitjor que les ortigues, en definitiva...IMPRESSIONANT !!! també per repetir altre cop, a Montellà, ja es veu Martinet.
Està just a sota dels nostres peus, però molt a prop, cosa que ens fa pensar que el corriol que estem a punt d'agafar per anar.hi, será una mica més trialer que fins ara el Gr, i així és, la cirereta final que ens fa arribar al cap de 8 hores (moltes d'elles fent fotos i parant a disfrutar del paissatge) fins el nostre destí d'avui, i inici de la propera etapa... Martinet.

Carles.

dilluns, 22 de juliol de 2013

4a etapa Transpirinenca










































Quarta etapa de la nostra Transpi peculiar!
Ja falta menys per arribar a Donosti.
Aquesta per diversos motius, un d'ells és que hi ha bicis que els agrada llençar-se dels cotxes en marxa...només serem dos bikers: el Carles i jo. Avui tenim plantejat anar de Queralbs a Bagà passant pel Puigmal i el Puigllançada. Hem enredat al meu pare (Alberto) perquè ens faci de taxista; ja m'agradaria que alguna de les meves filles em digués: papa, ens portes a Queralbs que anem a fer el Puigmal en btt? però que més aviat serà: papa, ens portes al " EIBISI" que després ja ens recullirà un altre pare? el temps dirà...
Comencem a pujar i sembla que serà un dia dur amb molta calor. Pugem d'hora els 12 km que hi ha de pista fins a Fontalba (lloc idíl·lic si no fos per la gran quantitat de cotxes i gent que hi ha per pujar al Puigmal i Núria) aquí ens trobem al meu pare qui ens acompanya fins al Puigmal. Després de 2 horetes llargues fem el cim que creiem serà el més alt de tota la travessa (2913m) però amb el Carles mai se sap...
No ha estat malament la pujada, no hem patit massa, fins i tot hem comentat que feia temps que no ens preniem una sortida amb tanta calma ( que tampoc era tanta!..) Fotos, una mica de boira per no perdre els costums, petons al pare i cap avall. De camí a la Creu de Meians coincidim amb la marxa Núria-Queralt, hi ha molta gent corrents o fent el que bonament poden, és una cursa moooooolt llarga i a nosaltres ens va de conya ja tenir marcada bona part de la jornada d'avui! Arribem a la Collada de Toses, a la fí...quan estàs al Puigmal dius: i ara baixada fins a la Collada, però aquestes baixades ja comencem a coneixer-les, tenen alguns rampots de pujada que flipes!
Bé, passem la collada i anem a pel Puigllançada. Tenim la sensació que això ja està fet, aquest és un pic molt més baix (2400m) i amb menys desnivell. Mare de deu quin patir!
Es va fer especialment dur: molta calor, molts quilómetres al començament on sembla que no agafes alçada, després rampots, herba lapa i el cansament. Però fem el cim i va ser més maco que el Puigmal: sols. voltors, marmotes i un isard acompanyant unes vistes molt maques, a més, flipant amb la baixada que s'intueix. Fotos i cap avall, un recte fins Coll de Pal, freeride guapo i sense massa dificultat però sense camí, només fites entre les pedres i herba on no pots deixar anar massa els frens ja que el pendent és considerable.
De Coll de Pal a Bagà és xul·líssim, boscos guapíssims amb el teló de fons del Pedraforca i les Penyes altes del Moixeró. Uns corriols molt macos i agraïts (amb alguna pujada pel mig) ens porten al refugi del Rebost. Seguim en pujada a peu (15 minutets de res...) per fer un troç de corriol maco que es complica massa i ens fa caminar en baixada uns 10 minutets. D'aquí a Bagà agafem pistes i corriols macos i agradables que ens fan acabar una jornada dura de 12 horetes, com no podia ser d'una altra manera. Al final uns 65km i uns 3000+.
 
 
Albert.

diumenge, 21 de juliol de 2013

A l'estiu...tota cuca viu!
















I si no, mireu quina colla més ben plantada.
D' Esquerra a dreta: Carles, César, Lambert, Oscar, Joan Ramón, Ismael, Marcos, Dani, Albert i Jeremy. El sherpa... en Joan Ramón, com no podría ser d'altre manera.
Anem pel dret cap a La Roca, i aquí comencem els corriols de veritat, i es que per esquivar el sol, res millor que un guía local, tots ho em agraït tot i que de vegades semblava que anéssim en  direcció contraria. Molts corriols i un plàtan més tard, ja veiem la Torrassa, molta gent, i  es que el xiringuito de dalt porta més afluència de públic, nosaltres, fidels als nostres orígens, parem un moment però sense pendre res, el temps just per la foto. Aquí en Dani, Jeremy i l'Ismael baixen de dret al riu i cap a casa ja que tenen ticket curt, els demés, Dragon Khan, peraltes, alguna patinada i ... somriures, molts somriures tot i que la baixada es fa curta fins trovar la carretera que hem de remuntar.
Aquí, jo i L'Oscar aprofitem el rebuf de dues flaques, a mitja pujada i en veure que aguantem bé l'estravada, l'Oscar aprofita per avançar a fons mentre jo em possso al costat d'ells per dona una mica de conversa, no sigui que es piquéssin.
A la cantera tornem a reagrupar, i desfem part del cami però introduint nou corriols, i es que en Joan Ramón es com un programa avançat d'enllaçar corriols sobre rodes. Al final han sortit 42km i uns 800+ amb un ambient envejable.

Carles.

diumenge, 14 de juliol de 2013

 




</
































Esmorzar d'estiu, on a més el club sortejava 20 carnets de socis del Circuit de Catalunya, calor, curses, platja, festes, vacances o què se jo, el cas es que hem sigut 4 gats i no ha calgut cap sorteig, tots els socis assistents ja ténen el seu carnet. L'esmorzar de forquilla també va estar molt bé, i el vam poder fer a la fresca. Esperem que a partir del setembre poguem aprofitar els carnets per preparar la temporada que ve amb més motivació. Bones vacances a tothom.

Carles.