Sortida "Light"...

Oju, oju, oju!!! la sortida en sí, havia de tenir el títol de "tranqui", en aquest cas, l'he canviat per light, però ho torno a dir, oju que lo de light no es per tranqui, sino que ve de llum, i es que vaja colla d'il.luminats...
Jordi, Albert, Cesar, Lambert, Jaume i Carles, sortim sense rumb fixe en direcció Can Nadal, on ja es comencen a notar els diferents nivells. En vista de que ningú es decideix a cagarla, recomano una ruteta corriolera on segurament poca gent del grup coneix, comencem per la serp, però enlloc de fer-la tota, ens desviem a la dreta en direcció a la Mútua.
Al intentar pujar pel corriol, tenim algún entrebanc, l'esquivem i continuem carenejant per les torres elèctriques, anem a buscar el pr que va a Burriac, i després de fer la foto, retornem per pujar al turó dels Cirers, amb algún tros de pujada bestial, on en Jordi, i forçat per la meva càmara de fotos, ens deixa a tots amb la boca oberta pujant-la sense posar cap peu, el tiu està fort, el que passa es que és una mica vago, avui ho he descobert.
Després de la pujada, la baixada directe, bestial, on no es podien deixar de sentir comentaris flipants pel petit corriol fàcil però molt dret, que m'omplien de satisfacció per haver triat aquesta ruta.
De tornada, anem a baixar pel corriol que porta a Can maimó, però desistim, ja que trobem un avituallament de la trinxacames, i la gent puja pel corriol, decidim tornar per la bagueny, però baixant per un corriol desconegut que no tenim ni idea de com està, en Jordi no ho veu molt clar, ja que en deu minuts ha de ser a casa, però ja se sap, som la seva segona familia i ens fa cas.
La baixada, com deia, desconeguda, però fantàstica, en Jordi a davant renegant i apartant bardisses amb els seus potents braços, això sí, ell renegant i els altres rient i disfrutant com nens, ell a baix, també ho reconeix, i es que en el fons és com un nen.
En definitiva, una ruta de 26 km's i 760+ amb molts corriols durs, una d'aquelles rutes on redescobrim el nostre entorn més proper, i sense parar de riure, millor terapia imposible.

Moltíssimes gràcies a tots per ser aquí.

Carles.