Sortida des d'Aiguafreda, aquí la temperatura mostra 0ºC, Joan Ramón, Albert i Carles, els dos primers més que bikers, sembla que vagin a atracar un banc, jo decideixo no tapar-me, potser així em mantinc unes dues hores més jove (el temps s'atura quan estàs congelat), pugem per l'Avencó, passant pel Clot i l'esglesia de la Mora, continuem amunt fins el Pla de La Calma, ja fa estona que trobem trocets de camins en que la neu va de banda a banda, la sensació és brutal al igual que les vistes, a partir d'ara la temperatura ja serà sempre igual, 7ºC. Arribem a Coll Formic, i una mica més i entrem, però no, decidim esmorzar al Turó dels Esqueis, això sí, amb les forces una mica gastades, ja que fins aquí encara no havíem menjat res. Les vistes...s'ha de pujar i veure-les, cada dia és un dia diferent al Montseny, i avui estava esplèndid, el Pirineu era com un imán als nostres ulls, i més per la fita que ens hem proposat aquest any, no podíem deixar de mirar-lo, això sí, amb molt respecte. La baixada impresionant, cara nord, nevada a tope i baixada divertida i relliscossa, arribant a Fontpomereta, alguna pujada amb neu és feia mortal per l'esforç extra, en poca estona ja som al Brull, foto i continuem per Gr2, bàsicament per camí ample en el primer tram, i enllaçant corriols més endavant, trialers però ràpids, divertidíssims, fins arribar altre cop al cotxe. Aquí l'Albert, que té ticket llarg, decideix després d'una trucada, fer la resta amb bici fins a Vilanova passant per Valldàneu, una màkina. Una sortida més per recordar i tenir feliços somnis durant molt de temps, i és que les sortides a partir de 1000 metres d'alçada, ténen un altre caire, i es recorden per sempre més.
Carles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada