Ens trobem al CCVV a les 8:00, Oscar, Dani, David i Carles, la temperatura que havia de ser molt freda, gràcies als núvols ha estat generosa, 5ºC, això sí, continguda toooooot el matí, sense pasar de 5ºC, bé que hi farem, en bici val més una mica de fresca que no pas calor. Sortim en direcció Vallromanes, i fem unes quantes voltes a la plaça de l'església, ja que havia fet públic que si algú l'hi venia de gust venir, passaríem a les 8:25, quant al campanar tocaven 2/4 de 9, enfilem corriol amunt en direcció la carena. Ens desviem cap a Font de Cera i fem el rampot que tots coneixeu, bufffffff, i després més buffffff, fins arribar a la primera Torre, Galzerán, aquí ja comencem a veure més gent del conte, i també una mica rara, tot s'ha de dir, un grupet d'uns deu ciclistes una miqueta....., s'estaven fumant un peta! i puc assegurar que era carregat perquè arribava el flaire un troç lluny, i es que la btt comença a ser un esport de masses, i això ja és massa. Bé, seguim amb la nostra, i deixant de banda els pobrets esportistes, anem en direcció la Conrreria, les vistes magnífiques, el contrast de la línia del sol que volia escalfar el mar amb els imponents núvols, i l'aire que havia escampat tots els fums, bé, tots no....Moltíssima gent que per sort, la trobem just abans de començar el corriol de pujada, i que ens permet fer-lo sense entrebancs i així poder arribar a la 2a Torre, La Coscollada, vista esplèndida de tota la costa de Barcelona. Baixem per corriol fins la cantera, i aquí en Dani tomba a la dreta baixant pel corriol llarguíssim i divertit, que finalment per camí ample et deixa al riu a l'alçada de Montcada, només l'hi queda remuntar-lo i cap a la dutxa, nosaltres 3 seguim avall cap a la Font de L'amigó, on fem la foto de rigor, i disfrutem del corriol net de fa molt poc, remuntem una mica més i tornem a baixar a prop de La Cartoixa per tornar a pujar per corriol fins altre cop La Conrreria, nou pins, i quant ja pensava que els dos pro's que m'acompanyaven ja no marxaríen gaire, almenys fins Font de Cera, va, i passa un amb una bici de ciclocros, merda, merda, merda..........el segueixen i no paren fins pasar-lo, evidentment jo segueixo al meu ritme, per sort quant arribo ja no hi és. Remuntem fins el mirador de Teià, i anem a buscar la última i preuada Torre del dia, aquesta de fusta i amb més encant que les altres, reculem i baixem pel Vietnam i cap a casa, després de 42km i 1350+ Un molt bon entrenement acompanyat amb bons amics.
Carles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada