Transpirinenca 1ª etapa.

Per fi hem començat la nostra "peculiar" Transpirinenca! A topeee!
Sembla mentida, a la nostra edat i durant tota la setmana mentre es muntava la sortida es palpaven els nervis, això és bon senyal, vol dir que tenim moltes ganes, motivació i que és un projecte important per a nosaltres.
 La primera etapa: Llançà-Le Perthus pujant al primer cim, el Puig Neulós. Semblava que seria una etapa d'introducció per fer xino-xano; je,je,je aixó és el Pirineu encara que no ho sembli perquè està molt aprop de la costa; aquesta serralada pot ser molt amable i regalar-te dies inoblidables amb vistes i paisatges fantàstics on el que et farà patir, serà el límit de la teva condició física, o dies on sembla que estàs als Alps i patiràs de veritat amb el vent, la boira, la pluja o la neu, i has d'estar concentrat en el que fas i estar acostumat a passar-les magres i alhora  gaudir d'aquestes sensacions; quina passada, mai et deixa indiferent. Només baixar del cotxe a Llançà, arran de mar, ens adonem que avui haurem de treballar de valent per culpa del vent; a la nit van dir que s'havien agafat ratxes de més de 140 km/h i dono fe, mai havia caigut de la bici per culpa d'aquest, i avui  m'ha llençat a terra dos vegades, una en marxa i una altra aturat. Bé tot comença a Llançà a les 8 del matí amb 4 bojos al carrer, ja que no hi havia ningú més, Carles, Marcos, Quim ( que es va oferir a fer-nos de taxista aquesta vegada) i jo mateix. Els tres bikers sortim amb molt d'ànim i empenta, tanta tanta, que ens passem la primera cruïlla i ens encigalem per la zona visitant una cantera que no tenia sortida i ens fa perdre una bona estona...però aquí es veu a la gent aventurera i això no suposa res per al grup, improvisem i reprenem la ruta per un altre camí que va resultar ser molt maco amb unes vistes espectaculars del mar. Seguim sense novetat fins a Vilamaniscle, on s'agafa una carretera secundària fins a Rabós. Aquí ja deixem les carreteres i entre pistes, boscos, oliveres i caçadors arribem a Espolla. Aquí comença la pujada de veritat i a sobre sense avisar gaire. Comencem per un bosc molt curiós ple de roques grans i arbres i matolls petits que et permeten veure cap a on vas. Ja es veu el castell de Recasens. Arribem a sota d'aquest però finalment no pugem. Modifiquem la ruta i pugem al Puig Neulós per la pista que va a l'esquerra d'aquest i és més directa i ens deixa menys estona sota els efectes del fortíssim vent. I pugem, pugem i seguim pujant, quan el pendent deixa de ser fort per treure el molinet el terra és molt pedregós i l'has de mantenir una estoneta més. Al final arribem a coll de Pou on ens rep un vent de molts, molts quilòmetres per hora mantingut, sense pietat amb ratxes més fortes encara i una temperatura de -2º. Al.lucinant! aquí és on s'amortitza el portar un bon equipament i on veus clar perquè t'has gastat la pasta en aquestes jaquetes de gore-tex, etc. L'últim km fins al cim és d'asfalt i va ser duríssim, eres incapaç d'anar recte, la feina era per mantenir-te a la carretera, personalment vaig anar una vegada fora, em va fer pujar un metre per un pendent d'herba fins que vaig poder tornar. Al cim estava tot glaçat i amb boira, fotillos i marxem. La baixada espectacular, era com una loteria, no sabies quan aniries a parar marge avall, però tot va sortir bé i poc a poc perdem altura. Per la carena fronterera i per corriols xul·líssims arribem a una pista que ens porta als tres últims kms de carretera per arribar a El Perthus. Em fet la primera etapa gaudint molt, patint menys que gaudint i emportant-nos records i sensacions que restaran per molt temps a la nostra memòria. Ara a planejar la segona...

Albert.

Track

PD:més fotos al facebook