Anem a fer la Torre del Moro?

Molts dubtes alhora de sortir, això que només érem 4, Oscar, Albert, César i Carles, al final res del que havíem dit i del que diríem en tot el matí...

Pugem per Can Nadal, corriol i anem a la plana del fum (bassa, 4 camins, etc...) girem a la dreta per anar a fer la Serp, el terreny està relliscós, però gràcies al sauló encara es manté força bé el grip, remuntem i després de decidir baixar cap a Òrrius, no ho fem i continuem camí cap a buscar el pr que porta a Burriac, abans d'arribar-hi, fem un corriol de baixada paral.lel molt divertit (Orrienca 2011), just abans de sortir al camí ample, hi ha un mirador preciós, tots admiravem el Tagamanent, el Montseny, els Cingles, tots menys un, l'Albert pregunta perquè no anem a la Torre del Moro? mirem la torre que surt del mig del bosc, i pensem...està sonat,  i en efecte, altre cop deixem el pr de Burriac per anar a buscar el corriol de baixada cap a la riera de Clarà d'Argentona, abans però fem una visita ràpida a la Font d'en Quico, molt recomanable, hi ha dues fonts separades uns 200 metres, reculem un trocet i acabem de baixar pel corriol sorrenc i aparaltat preciós fins i tot mullat, un cop a la riera sortim a la carretera i travessem per enfilar la riera de Dosrius, i després ens desviem cap a Canyamars i pujar pel temut camp de tir amb arc, i no tant sols per les fletxes, les pujades son força pronunciades i estan trencades, seguim amunt i ens desviem a l' esquerra just travessar la urbanització de Can Mausset del far, ja que sino, en poca estona hauríem arribat al Santuari del Corredor, i es que amb aquesta penya, el que no corre vola, i aquest cop ens havíem passat de frenada, la Torrassa quedava al darrerra nostre, però molt lluny, amb Montserrat al darrera, ho deixem per perdut, i altre cop per corriols anem en direcció la baixada de La Balena, decidim no fer-la, i altre cop canviem d'opinió quant ja havíem fet uns metres en direció opossada, i es que l'Albert no l'havia fet mai, i això no té perdó, després de fer-la, l'hi hauríeu d' haver vist la cara, amb un somriure d'orella a orella, el que no hem fet, per horari ni per cames, es tornar a pujar cap a dalt, seguim carretera de les aigues i després riu cap a casa, això sí, a 25km/hora, m'han rebentat, sort de les dues parades per tronxar la mateixa cadena trencada que es resistia a aguantar el ritme, jo ho entenc...52km i 1000+ Tot i que el desnivell pot semblar poc, us puc assegurar que la ruta és força dura.

Carles.