diumenge, 25 de novembre del 2012

Arbúcies Turó de L'Home Les Agudes St.Marçal
















Aquest cop sí, després de varies pujades a Santa Fe, per fi aconseguim un dia perfecte, tot i el fred, no hi havia gens de boira i uns esclats de colors fantàstics. Pujada suau fins el convent, travessem la carretera i baixem per corriol fins Passavets. A partir d'aquí...la cosa s'inclina i els bous es posen al davant(Albert i Marcos), en Joan Ramón i jo, els seguim a distancia, més que res per si ens passem de frenada... i es que no paraven ni per agafar impuls. Tot s'ha de dir que la pujada a part d'inclinada, era una trampa constant amb pedres amagades sota un llit de fulles de més d'un pam, però el goig del paisatge feia que mes que patir gaudíssim. Ja veient el Turó, en Joan Ramón ja pujava fins i tot per les parets per l'emoció de l'instant, no sense deixar-nos bocabadats a tots tres, al no saber d'on treia les forces. Continuem cap a Les Agudes i esmorcem just al peu. A partir d'aquí, la ruta es complica de veritat, tot i la baixada, la velocitat mitja baixa en picat, gairabé tant com el Gr que porta a St. Marçal, a peu amb la bici al costat i els frens ben apretats, la feina era deixar alguna fita en peu i que les pedres no arribéssin massa avall. Tot l'esforç, recompensat amb escretx per les vistes i la mateixa muntanya, i també s'ha de dir, per l'últim tram en que tot i fer molta pendent ens vam atrevir a pujar dalt de la bici i disfrutar de valent. Recuperem alçada per carretera suau fins retornar a Passavets, per disposar-nos a fer la baixada més llarga del dia aquest cop sí, a dalt de la bici, un corriol espléndid, més que espléndid, brutal, s'ha de fer si o si, faigs, avets, i a mitja baixada, com si d'una entrada secreta a un submón es tractés, un bosc de castanyers màgics en un corriol majestuós però estret, camuflat i que feia que ens sentíssim part del bosc, com si de senglars es tractés, les mirades ho deien tot, i els braços també... Un dia que tarderem a oblidar per la coincidència d'un dia amb sol, sense boires,  en un esclat de colors, que pocs dies l'any té.

Carles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada