Com la majoria dels dies d'aquest any, que pintava malament pel temps, ha fet un dia fantàstic, esplèndid.
Sortim amb cotxe a les 6:00 del CCVV, Oscar, Ismael, Joan Ramón, Lambert i Carles, un cop arribats a Ribes, ens preparem i sortim quant faltaven uns 12 minuts per les 8, comencem a pujar per carretera uns 3 km's en direcció Pardines, aquí, de baixada ens trobem en Jordi amb cotxe que anava cap a Ribes, es canviava i ens atraparia més endavant, ja que l'hi portavem força aventatge, no calia dubtar-ho, fa 7 anys que viu allà i està molt ben aclimatat, ens atrapa abans d'arribar a Coll Meianell on parem per fer el bocata, i on comença a fer de guia, tots som orelles...Prosseguim per un tros planer amb "falsos llanos", i abans de que el cami que porta a Tregurà de dalt comenci a baixar, ens enfilem per un corriol molt trencat que obliga a posar tots els sentits per no posar peu a terra, en Jordi ja avisa que no apretem, ens hem de reservar per el que trobarem més endavant, el cami cada vegada puja més i està amb pedra moguda, arribem a Font Lletera i fem el reagrupament. Aquí comença el que la gent d'allà en diuen la màquina de la veritat, i es que pujar amb unes pendents amb grava de tamany d'ous de gallina i a més de 2250 metres, has de respirar dues vegades per fer el mateix recorregut que faríem aquí, poc més endavant ja hem de baixar de la bici, en Jordi és l'únic que puja força tros més que nosaltres. Baixem de la bici i comença l'escalada, de vegades amb la bici a coll, de vegades al costat, anem reposant i pujant mica en mica perquè es dur, un cop a dalt...satisfacció absoluta i vistes preciosses, Puigmal, Costabona, Pic de l'infern, Gra de Fajol, etc... una bona pila, cap avall, es veu el cami dels enginyers, el cremallera de Núria, i les valls preciosses. Ens dispossem a baixar i sorpresa...el track de l'Albert baixa muntanya avall de dret, sense corriol a seguir, i on hem de fer ziga-zaga per poder baixar a dalt de la bici, impressionant, veiem un Isard i encara disfrutem més, anem baixant així fins endinsar-nos al bosc, on s'intueix un corriol molt maco, i on hem d'anar esquivant els arbres caiguts per la neu en un bosc magnífic, i tot corriol fins a a Ribes, el que vam disfrutar no té nom encara, arrbats a Ribes, en Jordi ens obre les portes d'un garatge dels caçadors on podem deixar les bicis, i ens fa pujar ell i la seva dona a la sala de la lluna, on ens porta un vermut esplèndid, després baixem a baix i dinem magníficament. Un d'aquells dies...rodons, rodons que penso que no oblidaré mai. Moltes gràcies a tots.
Carles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada