dilluns, 22 de juliol del 2013

4a etapa Transpirinenca










































Quarta etapa de la nostra Transpi peculiar!
Ja falta menys per arribar a Donosti.
Aquesta per diversos motius, un d'ells és que hi ha bicis que els agrada llençar-se dels cotxes en marxa...només serem dos bikers: el Carles i jo. Avui tenim plantejat anar de Queralbs a Bagà passant pel Puigmal i el Puigllançada. Hem enredat al meu pare (Alberto) perquè ens faci de taxista; ja m'agradaria que alguna de les meves filles em digués: papa, ens portes a Queralbs que anem a fer el Puigmal en btt? però que més aviat serà: papa, ens portes al " EIBISI" que després ja ens recullirà un altre pare? el temps dirà...
Comencem a pujar i sembla que serà un dia dur amb molta calor. Pugem d'hora els 12 km que hi ha de pista fins a Fontalba (lloc idíl·lic si no fos per la gran quantitat de cotxes i gent que hi ha per pujar al Puigmal i Núria) aquí ens trobem al meu pare qui ens acompanya fins al Puigmal. Després de 2 horetes llargues fem el cim que creiem serà el més alt de tota la travessa (2913m) però amb el Carles mai se sap...
No ha estat malament la pujada, no hem patit massa, fins i tot hem comentat que feia temps que no ens preniem una sortida amb tanta calma ( que tampoc era tanta!..) Fotos, una mica de boira per no perdre els costums, petons al pare i cap avall. De camí a la Creu de Meians coincidim amb la marxa Núria-Queralt, hi ha molta gent corrents o fent el que bonament poden, és una cursa moooooolt llarga i a nosaltres ens va de conya ja tenir marcada bona part de la jornada d'avui! Arribem a la Collada de Toses, a la fí...quan estàs al Puigmal dius: i ara baixada fins a la Collada, però aquestes baixades ja comencem a coneixer-les, tenen alguns rampots de pujada que flipes!
Bé, passem la collada i anem a pel Puigllançada. Tenim la sensació que això ja està fet, aquest és un pic molt més baix (2400m) i amb menys desnivell. Mare de deu quin patir!
Es va fer especialment dur: molta calor, molts quilómetres al començament on sembla que no agafes alçada, després rampots, herba lapa i el cansament. Però fem el cim i va ser més maco que el Puigmal: sols. voltors, marmotes i un isard acompanyant unes vistes molt maques, a més, flipant amb la baixada que s'intueix. Fotos i cap avall, un recte fins Coll de Pal, freeride guapo i sense massa dificultat però sense camí, només fites entre les pedres i herba on no pots deixar anar massa els frens ja que el pendent és considerable.
De Coll de Pal a Bagà és xul·líssim, boscos guapíssims amb el teló de fons del Pedraforca i les Penyes altes del Moixeró. Uns corriols molt macos i agraïts (amb alguna pujada pel mig) ens porten al refugi del Rebost. Seguim en pujada a peu (15 minutets de res...) per fer un troç de corriol maco que es complica massa i ens fa caminar en baixada uns 10 minutets. D'aquí a Bagà agafem pistes i corriols macos i agradables que ens fan acabar una jornada dura de 12 horetes, com no podia ser d'una altra manera. Al final uns 65km i uns 3000+.
 
 
Albert.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada