Matí gris... avui tornarem a ser pocs, l'aigua no és el problema, el que de veritat molesta, és la humitat i el fang, que s'acaba posant per tot arreu, punts claus de la bici, i punts claus del cos, que fan que el ritme no es pugui aturar fins l'arribada, per no patir fred.
El fet de no poder parar gaire, fa que la ruta sigui més exigent que de costum, s'hi afegeix com no, el fang. Mirant les roderes profundes del de davant, i les "SSS" que fan, dóna la sensació que se l'hi hauria de fer la prova d'alcoholèmia, però us puc assegurar que donaria negativa, tol.lerància "zero" per evitar caigudes en un terreny molt relliscós, pedres, arrels i molt fang.
En definitiva, un dia per quedarse a casa sí... i deixar de sentirse vius davant dels colors intensos del paissatge, boires, clarianes al mar, canvis sobtats i aigua. Moltes sensacions de patiment, suor, fred, sorra als ulls, i sobretot, sobretot, FELICITAT !!! en un entorn hostil i solitari.
Quantes vegades podem sentir-nos sols a prop de casa? Mai... menys quant plou, fa mandra, però quant ja has fet la dutxa d'aigua calenta, la sensació del matí és Brutal! Ja tenim la feina feta i piles de sobres per afrontar una altre setmana, esperant la propera...
De Burriac poc a dir, vistes a 360º com sempre, un dels indrets que tenim a tocar més macos i entranyables envoltat de corriols, que avui, marcats amb cinta, farien les delícies dels valents que s'havien apuntat a la cursa de muntanya de Cabrera, la Santvi, 14km's de corriols amb unes pujades brutals molt enfangades, les sensacions al final, segur que molt semblants a les nostres.
Salut i muntanya!
Carles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada