Ens acostem al Perthus, s’està fent de dia, i les muntanyes
comencen a mostrar-nos el seu contorn, al fons, a la nostra dreta, reconeixem
la Serra de l’Albera amb el Puigneulós majestuós, i aquest cop sense boires, a
l’esquerra, i després d’empassar saliva, recorrem el perfil d’aquesta etapa,
molt més abrupte i llarga. Les 7:40, foto i ens despedim d’en Quim, el company
que ens fa de taxi i ens ha d’esperar a Coll d’Ares. Comencem pujant, no molt
fort però pujant, primer passem pel Fort de Bellaguarda i fins el Coll del
Priorat, una miqueta més amunt, i agafem 2 kms de carretera de baixada, per
agafar el camí que porta al Santuari de les Salines, bé, més que cami en
podríem dir torrent, trencat per tot arreu i ple de rocs que feien que no poguéssim
triar la traçada bona,aigua baixant per tot arreu per les pluges del dia
anterior, i a més, amb un desnivell descumunal. Un cop arribats aquí, continuem
pujant fins el sostre comarcal de L’Alt Empordà, El Moixer, a 1443 metres. Vistes espectaculars a 360º, i com si de les punxes d’un
drac es tractés, el camí a seguir en dirección Roc de Frausa, escarpat i llarg
com una mala cosa, comencem el descens amb la bici a coll, vigilant no
relliscar en els racons on encara trepitjavem neu i les pedres eren molles, un
descens , seguit d’un ascens, i així unes quantes vegades amb un màxim d’un 5%
a dalt de la bici, tot presidit des de tribuna pel Canigó de blanc fins els
peus.
Total 2,5 hores entre caminar i portar la bici a coll, un temps en que el rellotge semblava que ens volia
guanyar la partida, tot, quant encara ens estavem recuperant de la primera
pujada. A partir de les 14:00 hores, fem el bocata i ens disposem a fer la part
més rodadora, on hauríem de recuperar el temps perdut, altre cop ens
equivocavem, comença a ploure, els camins eren basses i les rodes s’enfonsaven
sense poder anar ràpids, la sensació era de només pujar, molt o poc, però sempre
amunt, i es que aquí el desnivell negatiu va ser la meitat que el positiu, i
vam estar moltes hores per sobre dels 1000 metres, a les 16:30, ja tenim clar
que no arribem a Coll d’Ares i ens hem de retirar a La Menera, però avisarem
més tard, ja que no tenim cobertura, passem pel Pla de La Muga, lloc fantàstic
ple de corriols, i on el track dibuixat el deixem de banda seguint les marques franceses
que ens portarien a travessar el Puig de
la Llibertat. Aquí, ens dispossem a trucar, i com per art de màgia, el telèfon
que hi havia a l’agenda havia desaparegut, gran error no portar tots els teléfons
anotats en paper, qualssevol caiguda podría deixar-nos sense agenda. Son
gairabé les 18:00 i no podem avisar, així que després de la primera baixada
trepidant cap a La Menera, ens atrevim a pujar els 12 km finals, puja molt
suau, però amb parts enfangades, i amb molt poques forces, s’ens fa de nit,
sort que entre els tres, portavem un frontal, sembla que plou, però massa suau
per ser aigua, miro el termómetre, i efectivament entenc que és neu, estem a
3ºC i ens queden 6 kms eterns per arribar al cotxe, ara en bici, ara a peu, i
es que tot el dia menjant porqueries i sucres, el cos et fot una patada i et
deixa tirat, encara que les cames estiguin be, finalment, arribem al cotxe a les 20:40 després de gairabé 13 hores de travessa. Moments molt durs, i al dia
següent balanç… i es que travessar els Pirineus fent pics, a més a més d’
espectacular, ens servirá de Màster en geografía,
entrenament, nutrició,psicología, prevenció, btt, i moltes ciències que em
deixo, i espero de tot cor que no inclogui la branca de primers auxil.lis ni de
mecànica, ja que de per si, és prou dura. La propera la prepararem millor, i
tenint molt clar, que davant del Pirineu, som uns homenets minúsculs, que només estem de pas.
75kms i 3169+ acumulats, passant per pluja, pedra,
i finalment neu.
Carles.
.JPG)
.JPG)
