Volta al Montseny

Després d'una setmana amb molèsties i tenir clar que no faria aquesta volta, el tema es va escalfant, els comentaris pel Facebook, d l'Albert i l'Omar, posen les dents llargues a qualssevol, per tant... ja només queda enganyar en Lambert...será feina fácil, jejeje.
Ens trobem al CCVV a les 5:30, Omar, Albert, Lambert i Carles, per poder començar a pedalar des de Seva a les 6:30 clavades, quina son! El petit "despiste" d'haver-me deixat els llums a casa, és compensat en els corriols, portant un a davant i l'altre al darrera.
Anem seguint un track de la Montseny 360, l'única diferència son les clapes de gel, que com trampes, apareixen de cop i volta entre la neu sense avisar, a la nit costa de veure-les, el premi... arribar a sobre de Collformic ben d'hora, i poder gaudir d'unes vistes espectaculars, Pirineus, Cingles, La Mola, Cabrerés, i també molta part del recorregut que farem. Aquí fem una petita i ventada aturada per arreglar ràpid la única punxada del dia.
Baixem a Collformic, per enfilar el Pla de la Calma en direcció El Suí, quant el tenim molt a prop, ens desviem a l'esquerra, per una baixada de camí ampla i pedregossa, 10 kms que fan que la suspensió de la rígida d'en Lambert, glaçada, sense cap mena de moviment, i per la meva part, que és la segona vegada que surto amb la rígida, acabem amb els canells fets caldo i els meus tormells molt tocats.
La temperatura segueix sense pasar de 2ºC, en tota la sortida no paserem de 3 i algún punt 4ºC. Ara toca enfilar fort, pasant entre les Agudes i Matagalls, sembla fácil, però l'acumulat fa que el cos ja et demani menjar, el normal és menjar sense que ho demani... Pasat el Coll, ja veiem St.Marçal i baixem pel mig del bosc fantàstic amb algún corriol de pel.lícula. Arribats a baix, passem pel costat de la taula dels 3 bisbes, per tornar a agafar un altre corriol, que després de molta estona, ens portarà fins Viladrau.
Aquí els meus tormells, no acustomats a la rígida, fan que hagi de parar molt a estirar, les mans d'en Lambert tampoc es que siguin gran cosa més... mica en mica anem perdent temps, i com no podía ser d'altre manera anant amb l'Albert...........s'ens posa a nevar.
Paissatge bucólic en tot moment, sensació hivernal total, i un estar magnífic, tret dels meus tormells i les mans d'en Lambert, que fa que quant estem arribant a baix, i ja portem 72km, decidim fer els últims 8 kms per carretera, ja que la neu s'havia convertit amb pluja i la sensació de fred augmentava per moments.
UN DIA ESPLENDID AMB UNA GENT ESPLENDIDA A L'ALÇADA D'UN RECORREGUT DE NO MENYS NIVELL!

Molts gràcies a tots.

Carles.

Track

Territori Joanvi.

A la taula. d'esquerra a dreta: Carles(el de la birra) Joan (pare, però que està fet un xaval, tant pujant com baixant), Carles (el del carajillu, com baixa amb la rígida!!!), Jeremy (a punt de ser pare), Joanvi (maquinón), Guillem (l'hauríeu de veure pujar), i en Ricart (penya Falso Llano i moooolt fort).









Quedem a casa del pare d'en Joanvi, que per sort meva, avui ve amb la Remedy per fer-me costat, no estic en el meu millor moment, i necessito una mica de companyia, i com que és un home de paraula, la compleix. Sortim en direcció Castellar, passant estones per camins, i també d'altres de pujada per corriols, el ritme és dur, sense descans a les pujades, portem dos guies, i en Joanvi diu que no cal esperar a les pujades... Per sort meva, un afegit d'última hora punxa, i podem anar fent camí sense entorpir massa la marxa, ja que hi havia algún màquina amb rígida de 29, i ja sabeu que vol dir aixó. Pugem al Puig de la Creu, on fem una aturada per reagrupar, i on en poca estona, arriben els de la punxada, molta estona del recorregut, anem trobant la gent que fa la Falconada, pedalada BTT força coneguda. Nosaltres continuem camins i corriols fins St.Llorenç Savall, on gaudim d'un esplèndid esmorzar 5 estrelles a la Fonda Rius, on l'amabilitat fa costat a la bona cuina. Després de potser 3/4 d'hora, ens dispossem a pedalar de nou, però les cames encara no s'ho creuen del tot, i hem de fer un esforç per convéncer-les, a partir de poca estona, la cara s'il.lumina, comencem a trobar corriolets i més corriolets, cada vegada més guapos, les exibicions d'en Joanvi i del seu pare, fan que encara disfrutem més, com quant vas a buscar bolets...i en trobes!!!! Un recorregut d'uns 47km's i 1000+ amb una colla, que tot i anar tota l'estona amb el punyal a les dents, en tot moment et cedien les seves mans, encara que només fos, per agafar-te per darrera del seient a les pujades. Un dia esplèndid, que de ben segur repetirem.

Salut i muntanya!
Carles.

Track

6a etapa Transpirinenca. Martinet - La Massana. Andorra

Seguim la nostra travessa fins al Cantàbric. Aquesta vegada aprofitant les vacances tenim 3 dies seguits per avançar feina i si no passa res avui anirem desde Martinet fins a La Massana a Andorra. En Quim ens fa de taxista i ben d'hora ens acosta fins a Martinet on comencem a pujar i com no podia ser d'una altra manera no han passat ni 2 km i ja ens desviem del track. Són els nervis dels primers metres...corregim i seguim amunt per una pista que puja dur i un corriol molt maco que ens porta fins a Musser. D'aquí a Aransa per pista i després a la pista d'esquí de fons d'Aranser per algun tram d'asfalt. Tot aquest tram disfrutant molt del paisatge de la serra del Cadí i recordant per on vam passar l'etapa anterior. Contimuem per una pista que va pujant relativament suau fins a un coll on veiem per primera vegada el pic que farem avui: el Pic Negre. Un cop al coll i per desgràcia nostra la ruta ens fa perdre 400 m de desnivell que després ens costaran molt de recuperar fins arribar al coll de Primes, la frontera amb Andorra. Avui els metres de desnivell es fan durs de guanyar, fa molta calor, no estem gaire acostumats i portem una motxilla més pesada del normal ja que anem preparats per tres dies. De coll de Primes fins el Pic Negre puja dur, dur i més dur amb algunes rampes de molt desnivell, aixó i que anàvem una mica tocadets ens va fer caminar alguna estona més de la que haguéssim volgut però finalment arribem al cim. Bones vistes i una sensació estranya ja que deixem enrere la Cerdanya i a més a més ho fem en un ambient estrany en un pic on tot és de color negre.....Arriba una baixada a la qual jo l'hi tenia moltes ganes, i deu ni do. Comencem per una mica de pista (negra) i agafem una tartera de pedra petita (negra) que va agafant inclinació i ens fa apretar les dents, no podies girar, nomé fer rectes. Després prats mooooolt inclinats d'herba fins el refugi de Pratprimer. Fins aquí no és difícil, és de dir Jeronimoooooooo i avall. A partir d'aquí i fins les Escaldes hi ha un corriol força tècnic i amb molta pedra on caure fa mal i per això i que no teníem ganes d'espatllar tres dies de btt vam caminar alguns trams. Finalment arribem a la Les Escaldes i pel camí de rec anem fins a Anyos i d'aquí a La Massana. Dutxa, passejada, birreta, planificar el dia següent i a dormir, ha estat un dia dur; per mi, de moment, el més dur d'aquesta travessa. Albert. Track

 

5a etapa transpirinenca Bagà Martinet pel Pas dels Gosolans.

Comencem a pedalar a les 7:30, temperatura 13ºC, fa fresca tal com es pot veure amb la jaqueta de la mare de l'Albert, els seus pares es fan de taxi aquest cop, i ens vindran a recollir a Martinet.
Anem riu amunt en direcció el Collell, abans passem primer pel Coll de la Bena i després pel Coll de la Bauma, on ja augmenta la cadència fotogràfica, en part gràcies al Pedraforca que ja treu el nas...

Gairabé al Collell, fem un gir fort a la dreta, per un cami ample i desdibuixat enmig de prats pedregossos, i amb una pujada infernal on anem fent la goma una horeta amb una colla d'excursionistes del País Vasc,que com tots els que trobem, estant fent els Cavalls del Vent, algún tram a peu i d'altres patint molt.

A partir d'aquí, la sensació és d'explorador, les cames volen descansar i la ment no les deixa, volem veure que hi ha darrera de cada pujada, després de cada franqueig de roques i sobretot, les vistes des de dalt... els excursionistes van de dret al Pas del Gosolans, nosaltres, com no podría ser d'altre manera, volem fer un pic, i ens desviem una mica per fer el Comabona 2547m

La sensació de poder pedalar per un corriol, en aquest cas el Gr150 que porta cap a Coll de Pendís a aquesta alçada. és Brutal !!! nosaltres per sort tenim el cim molt més aprop, l'últim tram pel dret i empenyent la bici, sense parar massa (tret per les fotos) i a bon ritme per l'emoció...

Fem pic, la fita està trencada i limita just amb el tallat de la cara nord del Cadí, el vent fort, fa que mantinguem una mica de distància, ja que l'única manera de baixar per allà, és amb parapent, i no el portàvem.  Reculem una mica entre pujar i baixar i ens dirigim ara sí, al Pas de Gosolans.

Si fins ara pensàvem que havíem parat massa per fer fotos, altre cop ens equivocàvem, un corriol molt estret, amb una pendent molt considerable, i amb un marge d'error molt petit, degut a la pendent que es veía fent una línea recta fins el refugi, feia que possésim tots els sentits en la conducció, algún petit tram a peu, ja que aquí a dalt no es pot arriscar, i una felicitat que no oblidarem mai i que de ben segur repetirem algún altre dia, la recompensa, la cervesseta del refugi de Prat D'Aguiló.

Ja satisfets amb les vistes d'avui i amb les baixades, seguim avall per camí ample fins que trobem altre cop el Gr150 que passa per Montellà, un corriol magnífic enmig del bosc, de vegades per prats, i també de vegades ple de vegetació inclosses les ortigues i alguna pujadeta pitjor que les ortigues, en definitiva...IMPRESSIONANT !!! també per repetir altre cop, a Montellà, ja es veu Martinet.
Està just a sota dels nostres peus, però molt a prop, cosa que ens fa pensar que el corriol que estem a punt d'agafar per anar.hi, será una mica més trialer que fins ara el Gr, i així és, la cirereta final que ens fa arribar al cap de 8 hores (moltes d'elles fent fotos i parant a disfrutar del paissatge) fins el nostre destí d'avui, i inici de la propera etapa... Martinet.

Carles.

Track

4a etapa Transpirinenca

Quarta etapa de la nostra Transpi peculiar!

Ja falta menys per arribar a Donosti.

Aquesta per diversos motius, un d'ells és que hi ha bicis que els agrada llençar-se dels cotxes en marxa...només serem dos bikers: el Carles i jo. Avui tenim plantejat anar de Queralbs a Bagà passant pel Puigmal i el Puigllançada. Hem enredat al meu pare (Alberto) perquè ens faci de taxista; ja m'agradaria que alguna de les meves filles em digués: papa, ens portes a Queralbs que anem a fer el Puigmal en btt? però que més aviat serà: papa, ens portes al " EIBISI" que després ja ens recullirà un altre pare? el temps dirà...

Comencem a pujar i sembla que serà un dia dur amb molta calor. Pugem d'hora els 12 km que hi ha de pista fins a Fontalba (lloc idíl·lic si no fos per la gran quantitat de cotxes i gent que hi ha per pujar al Puigmal i Núria) aquí ens trobem al meu pare qui ens acompanya fins al Puigmal. Després de 2 horetes llargues fem el cim que creiem serà el més alt de tota la travessa (2913m) però amb el Carles mai se sap...
No ha estat malament la pujada, no hem patit massa, fins i tot hem comentat que feia temps que no ens preniem una sortida amb tanta calma ( que tampoc era tanta!..) Fotos, una mica de boira per no perdre els costums, petons al pare i cap avall. De camí a la Creu de Meians coincidim amb la marxa Núria-Queralt, hi ha molta gent corrents o fent el que bonament poden, és una cursa moooooolt llarga i a nosaltres ens va de conya ja tenir marcada bona part de la jornada d'avui! Arribem a la Collada de Toses, a la fí...quan estàs al Puigmal dius: i ara baixada fins a la Collada, però aquestes baixades ja comencem a coneixer-les, tenen alguns rampots de pujada que flipes!

Bé, passem la collada i anem a pel Puigllançada. Tenim la sensació que això ja està fet, aquest és un pic molt més baix (2400m) i amb menys desnivell. Mare de deu quin patir!

Es va fer especialment dur: molta calor, molts quilómetres al començament on sembla que no agafes alçada, després rampots, herba lapa i el cansament. Però fem el cim i va ser més maco que el Puigmal: sols. voltors, marmotes i un isard acompanyant unes vistes molt maques, a més, flipant amb la baixada que s'intueix. Fotos i cap avall, un recte fins Coll de Pal, freeride guapo i sense massa dificultat però sense camí, només fites entre les pedres i herba on no pots deixar anar massa els frens ja que el pendent és considerable.

De Coll de Pal a Bagà és xul·líssim, boscos guapíssims amb el teló de fons del Pedraforca i les Penyes altes del Moixeró. Uns corriols molt macos i agraïts (amb alguna pujada pel mig) ens porten al refugi del Rebost. Seguim en pujada a peu (15 minutets de res...) per fer un troç de corriol maco que es complica massa i ens fa caminar en baixada uns 10 minutets. D'aquí a Bagà agafem pistes i corriols macos i agradables que ens fan acabar una jornada dura de 12 horetes, com no podia ser d'una altra manera. Al final uns 65km i uns 3000+.

 

Track

 

Albert.

A l'estiu...tota cuca viu!

I si no, mireu quina colla més ben plantada.
D' Esquerra a dreta: Carles, César, Lambert, Oscar, Joan Ramón, Ismael, Marcos, Dani, Albert i Jeremy. El sherpa... en Joan Ramón, com no podría ser d'altre manera.
Anem pel dret cap a La Roca, i aquí comencem els corriols de veritat, i es que per esquivar el sol, res millor que un guía local, tots ho em agraït tot i que de vegades semblava que anéssim en  direcció contraria. Molts corriols i un plàtan més tard, ja veiem la Torrassa, molta gent, i  es que el xiringuito de dalt porta més afluència de públic, nosaltres, fidels als nostres orígens, parem un moment però sense pendre res, el temps just per la foto. Aquí en Dani, Jeremy i l'Ismael baixen de dret al riu i cap a casa ja que tenen ticket curt, els demés, Dragon Khan, peraltes, alguna patinada i ... somriures, molts somriures tot i que la baixada es fa curta fins trovar la carretera que hem de remuntar.
Aquí, jo i L'Oscar aprofitem el rebuf de dues flaques, a mitja pujada i en veure que aguantem bé l'estravada, l'Oscar aprofita per avançar a fons mentre jo em possso al costat d'ells per dona una mica de conversa, no sigui que es piquéssin.
A la cantera tornem a reagrupar, i desfem part del cami però introduint nou corriols, i es que en Joan Ramón es com un programa avançat d'enllaçar corriols sobre rodes. Al final han sortit 42km i uns 800+ amb un ambient envejable.

Carles.

 

</
































Esmorzar d'estiu, on a més el club sortejava 20 carnets de socis del Circuit de Catalunya, calor, curses, platja, festes, vacances o què se jo, el cas es que hem sigut 4 gats i no ha calgut cap sorteig, tots els socis assistents ja ténen el seu carnet. L'esmorzar de forquilla també va estar molt bé, i el vam poder fer a la fresca. Esperem que a partir del setembre poguem aprofitar els carnets per preparar la temporada que ve amb més motivació. Bones vacances a tothom.

Carles.

Bicicletada sense barreres, amb tots els nens.

D'impressionant podríem qualificar el despleguement adiovisual que hi havia avui a Don Caballo, només entrar a la finca, ja es veía el treball fet pels Trinxes i l'Alex, moltes bicicletes adaptades, amb diferents adaptacions per donar cabuda a quanta més gent millor, i molts, molts nens amb ganes de pasar.ho bé completàven la feina ben feta.

Una volta fins la pineda de Can Nadal on els Trinxes ens tenien preparat un minicircuit pel mig dels pins magnífic, on els nens i sobretot els que portàven les bicis adaptades han disfrutat de valent, tota una aventura que hauríem de repetir més sovint i que tot i l'esforç, la recompensa és infinítament més gran.

Després cap al CCVV, on agafem forces i on els amics de Vallès Visió fan unes entrevistes als protagonistas de l'acte, per copçar les noves sensacions, viscudes per uns, i repetides per d'altres. Veure arribar la gent aquí emocionava de debó, com quant et treus el carnet i per primera vegada vas sol, el mateix però a "lo bèstia!"

Tornada a Don Caballo on la pujada es feia més dura, i on gràcies a tots, em pogut fer sense problemas, un cop a dins del recinte, qui volia feia el vermut, i qui volia encarregava el dinar o la taula per dinar allà mateix.

Moltíssimes gràcies a l'organització per aquest dia tant fantàstic i ple d'emocions, que de ben segur quedarà en el cor de molts durant molt anys!

Carles.

PD:Si més endavant podem accedir al material, possarem altres fotos.

Transpirinenca 3a etapa. Coll d'Ares-Balandrau-Queralbs-Ribes de Freser

Per fi la neu ens deixa tornar al nostre estimat Pirineu, moltes vegades havíem parlat amb l'Albert de si passem per aquí o per allà, jo el deixo fer, ell és l'expert, essent conscient del que això vol dir...ell sempre em deia que aquesta sí, seria rápida i tornaríem aviat, jo girava el cap i baixant-lo una mica, el mirava per sobre les ulleres, ell en veure el meu posat, em deia que aquesta vegada era diferent, la meva mirada no canviava, tant sols variava la cara en un petit moviment de llavis que al moment, es transformava en rialla a més no poder, i es que encara tenia molt present les dues etapes anteriors, 1a, 55km i 7,5 hores, segona, 75km i 12,5 hores, i em preguntava perquè aquesta creía que seria diferent...

Sortim des de Vilanova a les 6:00, Albert, Marcos, Carles, i en Jeremy que venia una miqueta enganyat. Deixem el cotxe a Coll D'Ares i comencem a pujar en direcció la Torre de Mir i alhora cap al Costabona, un dia magnífic on res podía sortir malament, s'escolten els xiulets de les marmotes varies vegades, l'Albert ens fa de guía i ens introdueix més encara en el mon del Pirineu, després de pujar força estona, acabem d'arribar al Coll de Siern després d'empényer la bike una horeta, continuem i arribem a la Collada Fonda. Espectacular o més...el Gr11 ens porta en dirección Setcases, de baixada improvitzem, com no, alguna baixada freeride (em sembla que en Jeremy ja comença a veure com som), tornem al Gr11 ple de rocs i gairebé a baix, haig de parar de cop, alguna cosa s'ha travat a la roda del darrera.

Després de desenrotllar el canvi dels radis, veure que no tenia sol.lució, i optar per deixar la bici a pinyó ficse amb plat mitjà i 4t pinyó, deixem Setcases, passem per davant la Cruïlla que havíem d'agafar per pujar a Tregurà, i travessem Vilallonga de Ter, Llanars i finalment arribem a Camprodón, on era l'únic lloc a prop per poder reparar el canvi.

En Jeremy ja tenia clar que abandonavem quant els de la botiga ens van dir que era imposible reparar-lo, de fet era l'únic que ho tenia clar, les cames funcionaven molt bé, i la motivació era extra, per la carretera de pujada , semblava un hámster fent girar una nória, però al agafar la pujada de Tregurà, Tregurà de dalt, i després el camí de terra, les coses es complicaven, havia d'anar molt ràpid i tot i així la cadencia era massa lenta, sort de l'osteópata recomanat per en Marcos que el divendres passat em va deixar com nou, o almenys això es van creure les meves cames, llàstima que a 3 km's del desviament cap al Balandrau la cadena va dir prou i ja no la vam tronxar més...

L'Albert amb la meva bici a coll, passa pel dret amunt i avança a tothom, just fins on comença el desviament, reagrupem i tornem a fer canvis. En Rafa ja feia molta estona que estaba al Coll de tres pics, ell havia sortit més tard des de Ribes, i ens haguéssim hagut de trovar molt abans.

La pujada al Balandrau, alguns ja la coneixíem, però fins i tot, l'emoció et fa oblidar les coses, en Rafa, cansat d'anar amb la bici a coll pregunta: Falta mucho? l'Albert molt segur d'ell mateix respon:15 minutos... Jo, la veritat es que ja no recordo quantes vegades vaig sentir la mateixa resposta, i al final ja em partia de riure, tot i que al igual que els altres, havia de parar cada dos metres per agafar aire i poder continuar...tots, menys l'Albert, que semblava lliscar amunt com un cabirol.

La baixada freeride total, espectacular, molts isards i també molts bultors, vistes precioses que feien oblidar el treball de les cames, ara era questió de concentració amb els frens, i alhora aixecant la vista per no perdre l'orientació de cap on anavem, ja que no hi havia camí, era un prat molt empinat. Anem cap al Serrat, i quant gairabé ja hi som, ens tornem a desviar per anar cap a Queralbs per una baixada improvitzada i una mica liada, d'aquí carretera a Ribes, i ja en tenim una altre.

72 km's i 2500+ en 11 hores, HO SABIA!!!..  Espero, Jeremy, que la mitja d'aquesta sortida no sigui una taca a la teva trajectòria.
Moltes gràcies a tots, sou uns Craks: Rafa, Jeremy, Marcos i Albert.

Track

Carles.

Sant Mateu

Joan Ramón, Oscar, César, Josep Maria, Carles i a mig camí trobada amb en Jaume, que ens ha acabat d'acompanyar fins al final de la ruta. Sortida tranquila d'uns 30km i 800+ amb una pujada brutal des del corriol de Can Gurguí fins St. Mateu, tots ho em donat tot...a dalt, esmorzar, plàtan, bocata o barreta, hi havia per tots els gustos. Seguim pel Vietnam i corriol que ens deixa a St.Bartomeu a punt de fer la baixada trialera de les arrels, continuem cap a la pedra de les Orenetes i després en direcció l'elefant, però sense arribar-hi, ja es tard i n'hi ha prou per avui. En Joan Ramón encara ha continuat una mica més, ni més ni menys que 61 km's. Estàs fet una màkina!
Carles.