Transpirinenca 1ª etapa.

Per fi hem començat la nostra "peculiar" Transpirinenca! A topeee!
Sembla mentida, a la nostra edat i durant tota la setmana mentre es muntava la sortida es palpaven els nervis, això és bon senyal, vol dir que tenim moltes ganes, motivació i que és un projecte important per a nosaltres.
 La primera etapa: Llançà-Le Perthus pujant al primer cim, el Puig Neulós. Semblava que seria una etapa d'introducció per fer xino-xano; je,je,je aixó és el Pirineu encara que no ho sembli perquè està molt aprop de la costa; aquesta serralada pot ser molt amable i regalar-te dies inoblidables amb vistes i paisatges fantàstics on el que et farà patir, serà el límit de la teva condició física, o dies on sembla que estàs als Alps i patiràs de veritat amb el vent, la boira, la pluja o la neu, i has d'estar concentrat en el que fas i estar acostumat a passar-les magres i alhora  gaudir d'aquestes sensacions; quina passada, mai et deixa indiferent. Només baixar del cotxe a Llançà, arran de mar, ens adonem que avui haurem de treballar de valent per culpa del vent; a la nit van dir que s'havien agafat ratxes de més de 140 km/h i dono fe, mai havia caigut de la bici per culpa d'aquest, i avui  m'ha llençat a terra dos vegades, una en marxa i una altra aturat. Bé tot comença a Llançà a les 8 del matí amb 4 bojos al carrer, ja que no hi havia ningú més, Carles, Marcos, Quim ( que es va oferir a fer-nos de taxista aquesta vegada) i jo mateix. Els tres bikers sortim amb molt d'ànim i empenta, tanta tanta, que ens passem la primera cruïlla i ens encigalem per la zona visitant una cantera que no tenia sortida i ens fa perdre una bona estona...però aquí es veu a la gent aventurera i això no suposa res per al grup, improvisem i reprenem la ruta per un altre camí que va resultar ser molt maco amb unes vistes espectaculars del mar. Seguim sense novetat fins a Vilamaniscle, on s'agafa una carretera secundària fins a Rabós. Aquí ja deixem les carreteres i entre pistes, boscos, oliveres i caçadors arribem a Espolla. Aquí comença la pujada de veritat i a sobre sense avisar gaire. Comencem per un bosc molt curiós ple de roques grans i arbres i matolls petits que et permeten veure cap a on vas. Ja es veu el castell de Recasens. Arribem a sota d'aquest però finalment no pugem. Modifiquem la ruta i pugem al Puig Neulós per la pista que va a l'esquerra d'aquest i és més directa i ens deixa menys estona sota els efectes del fortíssim vent. I pugem, pugem i seguim pujant, quan el pendent deixa de ser fort per treure el molinet el terra és molt pedregós i l'has de mantenir una estoneta més. Al final arribem a coll de Pou on ens rep un vent de molts, molts quilòmetres per hora mantingut, sense pietat amb ratxes més fortes encara i una temperatura de -2º. Al.lucinant! aquí és on s'amortitza el portar un bon equipament i on veus clar perquè t'has gastat la pasta en aquestes jaquetes de gore-tex, etc. L'últim km fins al cim és d'asfalt i va ser duríssim, eres incapaç d'anar recte, la feina era per mantenir-te a la carretera, personalment vaig anar una vegada fora, em va fer pujar un metre per un pendent d'herba fins que vaig poder tornar. Al cim estava tot glaçat i amb boira, fotillos i marxem. La baixada espectacular, era com una loteria, no sabies quan aniries a parar marge avall, però tot va sortir bé i poc a poc perdem altura. Per la carena fronterera i per corriols xul·líssims arribem a una pista que ens porta als tres últims kms de carretera per arribar a El Perthus. Em fet la primera etapa gaudint molt, patint menys que gaudint i emportant-nos records i sensacions que restaran per molt temps a la nostra memòria. Ara a planejar la segona...

Albert.

Track

PD:més fotos al facebook

El Montseny

Sortida des d'Aiguafreda, aquí la temperatura mostra 0ºC, Joan Ramón, Albert i Carles, els dos primers més que bikers, sembla que vagin a  atracar un banc, jo decideixo no tapar-me, potser així em mantinc unes dues hores més jove (el temps s'atura quan estàs congelat),  pugem per l'Avencó, passant pel Clot i l'esglesia de la Mora, continuem amunt fins el Pla de La Calma, ja fa estona que trobem trocets de camins en que la neu va de banda a banda, la sensació és brutal al igual que les vistes, a partir d'ara la temperatura ja serà sempre igual, 7ºC. Arribem a Coll Formic, i una mica més i entrem, però no, decidim esmorzar al Turó dels Esqueis, això sí, amb les forces una mica gastades, ja que fins aquí encara no havíem menjat res. Les vistes...s'ha de pujar i veure-les, cada dia és un dia diferent al Montseny, i avui estava esplèndid, el Pirineu era com un imán als nostres ulls, i més per la fita que ens hem proposat aquest any, no podíem deixar de mirar-lo, això sí, amb molt respecte. La baixada impresionant, cara nord, nevada a tope i baixada divertida i relliscossa, arribant a Fontpomereta, alguna pujada amb neu és feia mortal per l'esforç extra, en poca estona ja som al Brull, foto i continuem per Gr2, bàsicament per camí ample en el primer tram, i enllaçant corriols més endavant, trialers però ràpids, divertidíssims, fins arribar altre cop al cotxe. Aquí l'Albert, que té ticket llarg, decideix després d'una trucada, fer la resta amb bici fins a Vilanova passant per Valldàneu, una màkina. Una sortida més per recordar i tenir feliços somnis durant molt de temps, i és que les sortides a partir de 1000 metres d'alçada, ténen un altre caire, i es recorden per sempre més.

 

Track

Carles.

Anem a fer la Torre del Moro?

Molts dubtes alhora de sortir, això que només érem 4, Oscar, Albert, César i Carles, al final res del que havíem dit i del que diríem en tot el matí...

Pugem per Can Nadal, corriol i anem a la plana del fum (bassa, 4 camins, etc...) girem a la dreta per anar a fer la Serp, el terreny està relliscós, però gràcies al sauló encara es manté força bé el grip, remuntem i després de decidir baixar cap a Òrrius, no ho fem i continuem camí cap a buscar el pr que porta a Burriac, abans d'arribar-hi, fem un corriol de baixada paral.lel molt divertit (Orrienca 2011), just abans de sortir al camí ample, hi ha un mirador preciós, tots admiravem el Tagamanent, el Montseny, els Cingles, tots menys un, l'Albert pregunta perquè no anem a la Torre del Moro? mirem la torre que surt del mig del bosc, i pensem...està sonat,  i en efecte, altre cop deixem el pr de Burriac per anar a buscar el corriol de baixada cap a la riera de Clarà d'Argentona, abans però fem una visita ràpida a la Font d'en Quico, molt recomanable, hi ha dues fonts separades uns 200 metres, reculem un trocet i acabem de baixar pel corriol sorrenc i aparaltat preciós fins i tot mullat, un cop a la riera sortim a la carretera i travessem per enfilar la riera de Dosrius, i després ens desviem cap a Canyamars i pujar pel temut camp de tir amb arc, i no tant sols per les fletxes, les pujades son força pronunciades i estan trencades, seguim amunt i ens desviem a l' esquerra just travessar la urbanització de Can Mausset del far, ja que sino, en poca estona hauríem arribat al Santuari del Corredor, i es que amb aquesta penya, el que no corre vola, i aquest cop ens havíem passat de frenada, la Torrassa quedava al darrerra nostre, però molt lluny, amb Montserrat al darrera, ho deixem per perdut, i altre cop per corriols anem en direcció la baixada de La Balena, decidim no fer-la, i altre cop canviem d'opinió quant ja havíem fet uns metres en direció opossada, i es que l'Albert no l'havia fet mai, i això no té perdó, després de fer-la, l'hi hauríeu d' haver vist la cara, amb un somriure d'orella a orella, el que no hem fet, per horari ni per cames, es tornar a pujar cap a dalt, seguim carretera de les aigues i després riu cap a casa, això sí, a 25km/hora, m'han rebentat, sort de les dues parades per tronxar la mateixa cadena trencada que es resistia a aguantar el ritme, jo ho entenc...52km i 1000+ Tot i que el desnivell pot semblar poc, us puc assegurar que la ruta és força dura.

Carles.

Les dues Torres + una de propina!

Ens trobem al CCVV a les 8:00, Oscar, Dani, David i Carles, la temperatura que havia de ser molt freda, gràcies als núvols ha estat generosa, 5ºC, això sí, continguda toooooot el matí, sense pasar de 5ºC, bé que hi farem, en bici val més una mica de fresca que no pas calor. Sortim en direcció Vallromanes, i fem unes quantes voltes a la plaça de l'església, ja que havia fet públic que si algú l'hi venia de gust venir, passaríem a les 8:25, quant al campanar tocaven 2/4 de 9, enfilem corriol amunt en direcció la carena. Ens desviem cap a Font de Cera i fem el rampot que tots coneixeu, bufffffff, i després més buffffff, fins arribar a la primera Torre, Galzerán, aquí ja comencem a veure més gent del conte, i també una mica rara, tot s'ha de dir, un grupet d'uns deu ciclistes una miqueta....., s'estaven fumant un peta! i puc assegurar que era carregat perquè arribava el flaire un troç lluny, i es que la btt comença a ser un esport de masses, i això ja és massa. Bé, seguim amb la nostra, i deixant de banda els pobrets esportistes, anem en direcció la Conrreria, les vistes magnífiques, el contrast de la línia del sol que volia escalfar el mar amb els imponents núvols, i l'aire que havia escampat tots els fums, bé, tots no....Moltíssima gent que per sort, la trobem just abans de començar el corriol de pujada, i que ens permet fer-lo sense entrebancs i així poder arribar a la 2a Torre, La Coscollada, vista esplèndida de tota la costa de Barcelona. Baixem per corriol fins la cantera, i aquí en Dani tomba a la dreta baixant pel corriol llarguíssim i divertit, que finalment per camí ample et deixa al riu a l'alçada de Montcada, només l'hi queda remuntar-lo i cap a la dutxa, nosaltres 3 seguim avall cap a la Font de L'amigó, on fem la foto de rigor, i disfrutem del corriol net de fa molt poc, remuntem una mica més i tornem a baixar a prop de La Cartoixa per tornar a pujar per corriol fins altre cop La Conrreria, nou pins, i quant ja pensava que els dos pro's que m'acompanyaven ja no marxaríen gaire, almenys fins Font de Cera, va, i passa un amb una bici de ciclocros, merda, merda, merda..........el segueixen i no paren fins pasar-lo, evidentment jo segueixo al meu ritme, per sort quant arribo ja no hi és. Remuntem fins el mirador de Teià, i anem a buscar la última i preuada Torre del dia, aquesta de fusta i amb més encant que les altres, reculem i baixem pel Vietnam i cap a casa, després de 42km i 1350+   Un molt bon entrenement acompanyat amb bons amics.

 

Track

Carles.

Reis 2013

Improvitzada sortida 12 hores abans de començar a pedalar, això sí, era una sortida ja comentada per la seva magnitud, corriols molt bèsties, i en la seva major part vetats a la bici. Ens sentiem formiguetes per la magnitud de les pedres, i àl.ligues per les sensacions viscudes, corriols al costat de penyasegats que no admetien errors i que s'han de fer quant no hi ha gent, per exemple el 5 de gener que la gent està ocupada compran, gent que no tingui por de caminar amb la bici al costat per esglaons de mides descomunals, i també amb nivell tècnic alt per tal de poder fer un 85% a dalt de la bici, no recomano grups grans, el millor és 2 o màxim 4 bikers que vagin per feina i tinguin un nivell tant tècnic com físic similar. La recompensa, el millor regal de reis, baixada per on sembla que és impossible baixar, travessant la muntanya horitzontalment, per on sembla impossible passar, i es que si no ho veig no m'ho crec, vist des de baix ni es veia el corriol ni semblava possible que hi fos, però ho hem fet, i ja en tenim una altre al sac. Comencem bé el 2013. Bikers:Albert i Carles.

Track

Carles.

Sant Silvestre Céllecs al Suí.

 

Seguint amb la tradició començada l'any passat, aquest any hem sigut 6 els que hem volgut acabar l'any impregnats de muntanya i aire pur, Marc, Oscar, Joan, Josep Maria, Joan Ramón i Carles, el dia esplèndid, vistes per no parar de mirar arreu, els Pirineus nevats, el mar brillant per un sol que feia màgic el moment, i una pila de referències, gràcies a les sortides tant maques fetes aquest any amb el club, des del Puigsagordi a l'esquerra, amb tots els cingles protegint-lo, el mar a la dreta, al darrera Burriac i els seus voltants, i al front, més imponent que ningú, el Turó de L'Home i les Agudes amb el perfil de Castellets, que ens feien recordar per on havíem baixat, i es que les referències, com ja he dit abans, eren múltiples, gràcies a un 2012 per recordar de veritat i també per intentar imitar-lo en el nostre àmbit de btt. Ha sigut un matí molt llarg, carregat de petits entrebancs, començant per un cable de canvi trencat només arribar al pantà, una cala amb un sol cargol que no es volia ficsar, un parell de volteretes baixant el Suí sense més, una cadena trencada, i per acabar d'adobar-ho, una ficsació del canvi al cuadre partida, s'ha fet molt llarg el matí per tots aquests entrebancs, que no han pogut ni tacar les bones sensacions que he explicat abans, fins i tot em deixava l'esmorzar, on la coca de pinyons i la secallona han sigut la cirereta d'aquest gran dia, que de ben segur farà començar el nou any amb més il.lussió.

 

Track

Molt bon any a tothom!

Carles.

Dakar 2012

Multitudinaria, però de qualitat absoluta, així es pot qualificar per l'encant dels assistents, a peu o amb bici, amb molt bona forma física o tocats pels torrons, però en definitiva...amants de l'esport amb ganes de compartir bons moments amb els amics. I quina millor manera d'acabar l'any si no fent esport?  Crec que cada vegada som més, i al final haurem de buscar una càmara amb ull de peix, per tal de que tothom surti a la foto de St.Mateu, tot i així, crec que us en podeu fer una bona idea de la quantitat de gent que hi havia.  He tornat a gaudir de veritat com cada any, i es que aquesta sortida, té quelcom especial...

Salut i muntanya per tothom!
Carles.

PD:en el facebook de cellecsbici teniu moltes més fotos, i si algú en vol alguna en més qualitat me la pot demanar a cellecsbici@vilanovadelvalles.cat

Amb gust de torrons!

Sortida estupenda pels vols de Nadal, Lambert, Oscar, Marcelí, César, Joan Ramón i Carles. Sortim en direcció La Roca, Can Planes i tavessem per corriols fins la carretera de Parpers, pugem per Sta.Agnès cap aSt.Carles i després ataquem la Torrassa per la cara de ponent, foto, barreta i...somriure, ara be el bo, ens dirigim cap al Dragon Khan, marevellòs com sempre amb molt bon grip i ben aparaltat, un cop a baix remuntem per carretera i anem a fer la baixada de Ca L'Espinal, amb algún tram de corriol nou i un enllaç, de 3 minutets de res a peu de pujada, per poder tornar a baixar a tot drap. Per pujar i sent conscients de l'hora, i la meva lamentable forma deguda a la manca d'entrenement, ho fem per carretera fins Parpers, aquí ens desviem altre cop cap a Ca L'Espinal per baixar per la ziga-zaga, i un cop a baix, i per la mateixa raó d'abans, tornem per carretera, 45km molt durs i molt agraïts de poder compartir amb gent que de veritat et fan costat quant no estàs en el millor moment, però no us descuideu eh....................................tornaré!

Track

Salut i molt bon Nadal a tots.
Carles.

Castellcir, la Sauva Negra i els voltants del Puigsagordi

Espectacular, brutal i no sé quants adjectius més. Us agraden les fotos? ... doncs en persona  us puc assegurar que la sensació es magnifica notablement. El dia inmillorable en quant a vistes, la temperatura amb mínimes de -4ºC que feien que bona part dels rierols que creuavem estéssin completament glaçats, els dits de les mans i els del peus... be, d'això no cal parlar-ne, ja que en cap moment es va veure una cara de patiment, al contrari, tot satisfacció en una ruta muntada per en Joan Ramón i que tots l'hi estem infinitament agraïts. Molts llocs per parar a fer fotos, i molts d'altres en que el Pirineu nevat, el Montseny al davant, i els penyasegats als peus, feien que ens sentíssim formiguetes, i alhora tinguésim l'esperança de conéixer molts llocs nous, que aquest País petit i preciós ens brinda. De ben segur que en properes sortides podrem seguir gaudint, en poca estona d'aproximació de cotxe, i omplir totes les espectatives dels cors més exigents. Moltes gràcies a tots els que heu vingut perquè la companyia ha sigut la cirereta del pastís. Fins la propera!

Track

Carles

 

Arbúcies Turó de L'Home Les Agudes St.Marçal

Aquest cop sí, després de varies pujades a Santa Fe, per fi aconseguim un dia perfecte, tot i el fred, no hi havia gens de boira i uns esclats de colors fantàstics. Pujada suau fins el convent, travessem la carretera i baixem per corriol fins Passavets. A partir d'aquí...la cosa s'inclina i els bous es posen al davant(Albert i Marcos), en Joan Ramón i jo, els seguim a distancia, més que res per si ens passem de frenada... i es que no paraven ni per agafar impuls. Tot s'ha de dir que la pujada a part d'inclinada, era una trampa constant amb pedres amagades sota un llit de fulles de més d'un pam, però el goig del paisatge feia que mes que patir gaudíssim. Ja veient el Turó, en Joan Ramón ja pujava fins i tot per les parets per l'emoció de l'instant, no sense deixar-nos bocabadats a tots tres, al no saber d'on treia les forces. Continuem cap a Les Agudes i esmorcem just al peu. A partir d'aquí, la ruta es complica de veritat, tot i la baixada, la velocitat mitja baixa en picat, gairabé tant com el Gr que porta a St. Marçal, a peu amb la bici al costat i els frens ben apretats, la feina era deixar alguna fita en peu i que les pedres no arribéssin massa avall. Tot l'esforç, recompensat amb escretx per les vistes i la mateixa muntanya, i també s'ha de dir, per l'últim tram en que tot i fer molta pendent ens vam atrevir a pujar dalt de la bici i disfrutar de valent. Recuperem alçada per carretera suau fins retornar a Passavets, per disposar-nos a fer la baixada més llarga del dia aquest cop sí, a dalt de la bici, un corriol espléndid, més que espléndid, brutal, s'ha de fer si o si, faigs, avets, i a mitja baixada, com si d'una entrada secreta a un submón es tractés, un bosc de castanyers màgics en un corriol majestuós però estret, camuflat i que feia que ens sentíssim part del bosc, com si de senglars es tractés, les mirades ho deien tot, i els braços també... Un dia que tarderem a oblidar per la coincidència d'un dia amb sol, sense boires,  en un esclat de colors, que pocs dies l'any té.

Track

Carles.

Esmorzar ciclista

Diumenge amb previssió de pluja per enéssima vegada, resultat... un dia perfecte, ni pluja ni calor, i per altre banda el terreny amb les millor condicions possibles, i per si fos poc, envoltats de grans amics que han fet de la sortida una d'aquelles per recordar, com ja he comentat moltes vegades, els km's no ho son tot en aquesta vida...

Sortim 17 del centre cultural, fem foto i ens disposem a pujar per Can Nadal, corriol i cap a la plana del fum, d'aquí ens desviem cap a la Mútua on fem el ja mític corriol de la Serp, que ens deixa al cami que ve d' Òrrius, pugem una mica i agafem el corriol de pujada curtet, que pasa a tocar de la Mútua, aquí els primers van marxant altre cop cap  a la plana del fum per baixar per la porta de ferro, i els altres anem cap a Cal Senyor per baixar pel corriol de Can Maimó, el resultat, exactament el mateix, un grip perfecte als dos corriols que ens han fet disfrutar de valent, i arribada a la mateixa hora a la hípica Don Caballo a les 10:00 amb puntualitat anglesa, on alguns de nosaltres rentem la bici, i els altres ens disposem a anar a buscar la recompensa. Només entrar, ens dona la benvinguda una llar de foc que feia goig de veritat, plena a vesar de troncs en flames. Les bicis en un lloc ideal, just darrera del menjador en una terrassa que veiem a través dels vidres i que quedava molt recollida, el menjar i el servei molt bé, i el millor, com ja he dit i no em cansaré de repetir, la companyia. No diré noms perquè n'erem molts, contant els que ens esperaven al restaurant i els que han arribar tard, hem sigut 24.

Moltes gràcies a tots per haver fet d'un diumenge qualssevol, un dia tant especial, i moltes gràcies també a l'Alex de Don Caballo per comptar amb nosaltres pel seu projecte, que esperem doni fruits ben aviat.

Salut i muntanya!

Carles.

Anem al cinema.

Aquest divendres serà Festa Grossa!  tenim el plaer de poder assistir a una experiència molt enriquidora pel que fa als nostres sentits, i es que en Joan Borràs, ens presentarà el documental de la travessa que va fer en solitari dels Pirineus, Entre dos mars, és una vivéncia que compartirà amb tots nosaltres, i que de ben segur, farà que creixi la nostra estima per la btt, la muntanya i com no, per la grandesa de sentir-nos petits en aquests indrets tant imponents, segur segur, que molts de nosaltres sortirem amb ganes de fer gestes, potser no tant grans, però que ens faran créixer en aquest món de sentiments, embolcallats de natura que aconseguiran que ens sentim més vius encara. La passió d'en Joan per la btt, la muntanya i el video, aconseguiran que tornem a sommiar com nens.

Us esperem a tots al CCVV a les 20:30. No hi falteu.
Carles.

DH Llinars del Vallès

 






















No és una sortida oficial del club, però sí que és una molt bona opurtunitat de veure els millors pilots de descens a tocar de casa. El campionat és el diumenge, però durant tot el dissabte hi haurà entrenaments, tant el matí com a la tarda. Personalment, intentaré anar-hi dissabte amb el meu fill gran de 7 anys, que de ben segur disfrutarà de valent. Tants videos que veiem de DH, ens ho perderem ara que ho podem veure en directe?  Si voleu, podem quedar pel feisbuc i anar-hi plegats.

Horaris i video de l'any passat.

Carles.