divendres, 23 d’agost del 2013

6a etapa Transpirinenca. Martinet - La Massana. Andorra































Seguim la nostra travessa fins al Cantàbric. Aquesta vegada aprofitant les vacances tenim 3 dies seguits per avançar feina i si no passa res avui anirem desde Martinet fins a La Massana a Andorra. En Quim ens fa de taxista i ben d'hora ens acosta fins a Martinet on comencem a pujar i com no podia ser d'una altra manera no han passat ni 2 km i ja ens desviem del track. Són els nervis dels primers metres...corregim i seguim amunt per una pista que puja dur i un corriol molt maco que ens porta fins a Musser. D'aquí a Aransa per pista i després a la pista d'esquí de fons d'Aranser per algun tram d'asfalt. Tot aquest tram disfrutant molt del paisatge de la serra del Cadí i recordant per on vam passar l'etapa anterior. Contimuem per una pista que va pujant relativament suau fins a un coll on veiem per primera vegada el pic que farem avui: el Pic Negre. Un cop al coll i per desgràcia nostra la ruta ens fa perdre 400 m de desnivell que després ens costaran molt de recuperar fins arribar al coll de Primes, la frontera amb Andorra.
Avui els metres de desnivell es fan durs de guanyar, fa molta calor, no estem gaire acostumats i portem una motxilla més pesada del normal ja que anem preparats per tres dies. De coll de Primes fins el Pic Negre puja dur, dur i més dur amb algunes rampes de molt desnivell, aixó i que anàvem una mica tocadets ens va fer caminar alguna estona més de la que haguéssim volgut però finalment arribem al cim. Bones vistes i una sensació estranya ja que deixem enrere la Cerdanya i a més a més ho fem en un ambient estrany en un pic on tot és de color negre.....Arriba una baixada a la qual jo l'hi tenia moltes ganes, i deu ni do.
Comencem per una mica de pista (negra) i agafem una tartera de pedra petita (negra) que va agafant inclinació i ens fa apretar les dents, no podies girar, nomé fer rectes. Després prats mooooolt inclinats d'herba fins el refugi de Pratprimer. Fins aquí no és difícil, és de dir Jeronimoooooooo i avall. A partir d'aquí i fins les Escaldes hi ha un corriol força tècnic i amb molta pedra on caure fa mal i per això i que no teníem ganes d'espatllar tres dies de btt vam caminar alguns trams. Finalment arribem a la Les Escaldes i pel camí de rec anem fins a Anyos i d'aquí a La Massana. Dutxa, passejada, birreta, planificar el dia següent i a dormir, ha estat un dia dur; per mi, de moment, el més dur d'aquesta travessa.

Albert.