Per fi la neu ens deixa tornar al nostre estimat Pirineu, moltes vegades havíem parlat amb l'Albert de si passem per aquí o per allà, jo el deixo fer, ell és l'expert, essent conscient del que això vol dir...ell sempre em deia que aquesta sí, seria rápida i tornaríem aviat, jo girava el cap i baixant-lo una mica, el mirava per sobre les ulleres, ell en veure el meu posat, em deia que aquesta vegada era diferent, la meva mirada no canviava, tant sols variava la cara en un petit moviment de llavis que al moment, es transformava en rialla a més no poder, i es que encara tenia molt present les dues etapes anteriors, 1a, 55km i 7,5 hores, segona, 75km i 12,5 hores, i em preguntava perquè aquesta creía que seria diferent...
Sortim des de Vilanova a les 6:00, Albert, Marcos, Carles, i en Jeremy que venia una miqueta enganyat. Deixem el cotxe a Coll D'Ares i comencem a pujar en direcció la Torre de Mir i alhora cap al Costabona, un dia magnífic on res podía sortir malament, s'escolten els xiulets de les marmotes varies vegades, l'Albert ens fa de guía i ens introdueix més encara en el mon del Pirineu, després de pujar força estona, acabem d'arribar al Coll de Siern després d'empényer la bike una horeta, continuem i arribem a la Collada Fonda. Espectacular o més...el Gr11 ens porta en dirección Setcases, de baixada improvitzem, com no, alguna baixada freeride (em sembla que en Jeremy ja comença a veure com som), tornem al Gr11 ple de rocs i gairebé a baix, haig de parar de cop, alguna cosa s'ha travat a la roda del darrera.
Després de desenrotllar el canvi dels radis, veure que no tenia sol.lució, i optar per deixar la bici a pinyó ficse amb plat mitjà i 4t pinyó, deixem Setcases, passem per davant la Cruïlla que havíem d'agafar per pujar a Tregurà, i travessem Vilallonga de Ter, Llanars i finalment arribem a Camprodón, on era l'únic lloc a prop per poder reparar el canvi.
En Jeremy ja tenia clar que abandonavem quant els de la botiga ens van dir que era imposible reparar-lo, de fet era l'únic que ho tenia clar, les cames funcionaven molt bé, i la motivació era extra, per la carretera de pujada , semblava un hámster fent girar una nória, però al agafar la pujada de Tregurà, Tregurà de dalt, i després el camí de terra, les coses es complicaven, havia d'anar molt ràpid i tot i així la cadencia era massa lenta, sort de l'osteópata recomanat per en Marcos que el divendres passat em va deixar com nou, o almenys això es van creure les meves cames, llàstima que a 3 km's del desviament cap al Balandrau la cadena va dir prou i ja no la vam tronxar més...
L'Albert amb la meva bici a coll, passa pel dret amunt i avança a tothom, just fins on comença el desviament, reagrupem i tornem a fer canvis. En Rafa ja feia molta estona que estaba al Coll de tres pics, ell havia sortit més tard des de Ribes, i ens haguéssim hagut de trovar molt abans.
La pujada al Balandrau, alguns ja la coneixíem, però fins i tot, l'emoció et fa oblidar les coses, en Rafa, cansat d'anar amb la bici a coll pregunta: Falta mucho? l'Albert molt segur d'ell mateix respon:15 minutos... Jo, la veritat es que ja no recordo quantes vegades vaig sentir la mateixa resposta, i al final ja em partia de riure, tot i que al igual que els altres, havia de parar cada dos metres per agafar aire i poder continuar...tots, menys l'Albert, que semblava lliscar amunt com un cabirol.
La baixada freeride total, espectacular, molts isards i també molts bultors, vistes precioses que feien oblidar el treball de les cames, ara era questió de concentració amb els frens, i alhora aixecant la vista per no perdre l'orientació de cap on anavem, ja que no hi havia camí, era un prat molt empinat. Anem cap al Serrat, i quant gairabé ja hi som, ens tornem a desviar per anar cap a Queralbs per una baixada improvitzada i una mica liada, d'aquí carretera a Ribes, i ja en tenim una altre.
72 km's i 2500+ en 11 hores, HO SABIA!!!.. Espero, Jeremy, que la mitja d'aquesta sortida no sigui una taca a la teva trajectòria.
Moltes gràcies a tots, sou uns Craks: Rafa, Jeremy, Marcos i Albert.
Carles.
Després cap al CCVV, on agafem forces i on els amics de Vallès Visió fan unes entrevistes als protagonistas de l'acte, per copçar les noves sensacions, viscudes per uns, i repetides per d'altres. Veure arribar la gent aquí emocionava de debó, com quant et treus el carnet i per primera vegada vas sol, el mateix però a "lo bèstia!"
