El Montseny

Sortida des d'Aiguafreda, aquí la temperatura mostra 0ºC, Joan Ramón, Albert i Carles, els dos primers més que bikers, sembla que vagin a  atracar un banc, jo decideixo no tapar-me, potser així em mantinc unes dues hores més jove (el temps s'atura quan estàs congelat),  pugem per l'Avencó, passant pel Clot i l'esglesia de la Mora, continuem amunt fins el Pla de La Calma, ja fa estona que trobem trocets de camins en que la neu va de banda a banda, la sensació és brutal al igual que les vistes, a partir d'ara la temperatura ja serà sempre igual, 7ºC. Arribem a Coll Formic, i una mica més i entrem, però no, decidim esmorzar al Turó dels Esqueis, això sí, amb les forces una mica gastades, ja que fins aquí encara no havíem menjat res. Les vistes...s'ha de pujar i veure-les, cada dia és un dia diferent al Montseny, i avui estava esplèndid, el Pirineu era com un imán als nostres ulls, i més per la fita que ens hem proposat aquest any, no podíem deixar de mirar-lo, això sí, amb molt respecte. La baixada impresionant, cara nord, nevada a tope i baixada divertida i relliscossa, arribant a Fontpomereta, alguna pujada amb neu és feia mortal per l'esforç extra, en poca estona ja som al Brull, foto i continuem per Gr2, bàsicament per camí ample en el primer tram, i enllaçant corriols més endavant, trialers però ràpids, divertidíssims, fins arribar altre cop al cotxe. Aquí l'Albert, que té ticket llarg, decideix després d'una trucada, fer la resta amb bici fins a Vilanova passant per Valldàneu, una màkina. Una sortida més per recordar i tenir feliços somnis durant molt de temps, i és que les sortides a partir de 1000 metres d'alçada, ténen un altre caire, i es recorden per sempre més.

 

Track

Carles.

Anem a fer la Torre del Moro?

Molts dubtes alhora de sortir, això que només érem 4, Oscar, Albert, César i Carles, al final res del que havíem dit i del que diríem en tot el matí...

Pugem per Can Nadal, corriol i anem a la plana del fum (bassa, 4 camins, etc...) girem a la dreta per anar a fer la Serp, el terreny està relliscós, però gràcies al sauló encara es manté força bé el grip, remuntem i després de decidir baixar cap a Òrrius, no ho fem i continuem camí cap a buscar el pr que porta a Burriac, abans d'arribar-hi, fem un corriol de baixada paral.lel molt divertit (Orrienca 2011), just abans de sortir al camí ample, hi ha un mirador preciós, tots admiravem el Tagamanent, el Montseny, els Cingles, tots menys un, l'Albert pregunta perquè no anem a la Torre del Moro? mirem la torre que surt del mig del bosc, i pensem...està sonat,  i en efecte, altre cop deixem el pr de Burriac per anar a buscar el corriol de baixada cap a la riera de Clarà d'Argentona, abans però fem una visita ràpida a la Font d'en Quico, molt recomanable, hi ha dues fonts separades uns 200 metres, reculem un trocet i acabem de baixar pel corriol sorrenc i aparaltat preciós fins i tot mullat, un cop a la riera sortim a la carretera i travessem per enfilar la riera de Dosrius, i després ens desviem cap a Canyamars i pujar pel temut camp de tir amb arc, i no tant sols per les fletxes, les pujades son força pronunciades i estan trencades, seguim amunt i ens desviem a l' esquerra just travessar la urbanització de Can Mausset del far, ja que sino, en poca estona hauríem arribat al Santuari del Corredor, i es que amb aquesta penya, el que no corre vola, i aquest cop ens havíem passat de frenada, la Torrassa quedava al darrerra nostre, però molt lluny, amb Montserrat al darrera, ho deixem per perdut, i altre cop per corriols anem en direcció la baixada de La Balena, decidim no fer-la, i altre cop canviem d'opinió quant ja havíem fet uns metres en direció opossada, i es que l'Albert no l'havia fet mai, i això no té perdó, després de fer-la, l'hi hauríeu d' haver vist la cara, amb un somriure d'orella a orella, el que no hem fet, per horari ni per cames, es tornar a pujar cap a dalt, seguim carretera de les aigues i després riu cap a casa, això sí, a 25km/hora, m'han rebentat, sort de les dues parades per tronxar la mateixa cadena trencada que es resistia a aguantar el ritme, jo ho entenc...52km i 1000+ Tot i que el desnivell pot semblar poc, us puc assegurar que la ruta és força dura.

Carles.

Les dues Torres + una de propina!

Ens trobem al CCVV a les 8:00, Oscar, Dani, David i Carles, la temperatura que havia de ser molt freda, gràcies als núvols ha estat generosa, 5ºC, això sí, continguda toooooot el matí, sense pasar de 5ºC, bé que hi farem, en bici val més una mica de fresca que no pas calor. Sortim en direcció Vallromanes, i fem unes quantes voltes a la plaça de l'església, ja que havia fet públic que si algú l'hi venia de gust venir, passaríem a les 8:25, quant al campanar tocaven 2/4 de 9, enfilem corriol amunt en direcció la carena. Ens desviem cap a Font de Cera i fem el rampot que tots coneixeu, bufffffff, i després més buffffff, fins arribar a la primera Torre, Galzerán, aquí ja comencem a veure més gent del conte, i també una mica rara, tot s'ha de dir, un grupet d'uns deu ciclistes una miqueta....., s'estaven fumant un peta! i puc assegurar que era carregat perquè arribava el flaire un troç lluny, i es que la btt comença a ser un esport de masses, i això ja és massa. Bé, seguim amb la nostra, i deixant de banda els pobrets esportistes, anem en direcció la Conrreria, les vistes magnífiques, el contrast de la línia del sol que volia escalfar el mar amb els imponents núvols, i l'aire que havia escampat tots els fums, bé, tots no....Moltíssima gent que per sort, la trobem just abans de començar el corriol de pujada, i que ens permet fer-lo sense entrebancs i així poder arribar a la 2a Torre, La Coscollada, vista esplèndida de tota la costa de Barcelona. Baixem per corriol fins la cantera, i aquí en Dani tomba a la dreta baixant pel corriol llarguíssim i divertit, que finalment per camí ample et deixa al riu a l'alçada de Montcada, només l'hi queda remuntar-lo i cap a la dutxa, nosaltres 3 seguim avall cap a la Font de L'amigó, on fem la foto de rigor, i disfrutem del corriol net de fa molt poc, remuntem una mica més i tornem a baixar a prop de La Cartoixa per tornar a pujar per corriol fins altre cop La Conrreria, nou pins, i quant ja pensava que els dos pro's que m'acompanyaven ja no marxaríen gaire, almenys fins Font de Cera, va, i passa un amb una bici de ciclocros, merda, merda, merda..........el segueixen i no paren fins pasar-lo, evidentment jo segueixo al meu ritme, per sort quant arribo ja no hi és. Remuntem fins el mirador de Teià, i anem a buscar la última i preuada Torre del dia, aquesta de fusta i amb més encant que les altres, reculem i baixem pel Vietnam i cap a casa, després de 42km i 1350+   Un molt bon entrenement acompanyat amb bons amics.

 

Track

Carles.

Reis 2013

Improvitzada sortida 12 hores abans de començar a pedalar, això sí, era una sortida ja comentada per la seva magnitud, corriols molt bèsties, i en la seva major part vetats a la bici. Ens sentiem formiguetes per la magnitud de les pedres, i àl.ligues per les sensacions viscudes, corriols al costat de penyasegats que no admetien errors i que s'han de fer quant no hi ha gent, per exemple el 5 de gener que la gent està ocupada compran, gent que no tingui por de caminar amb la bici al costat per esglaons de mides descomunals, i també amb nivell tècnic alt per tal de poder fer un 85% a dalt de la bici, no recomano grups grans, el millor és 2 o màxim 4 bikers que vagin per feina i tinguin un nivell tant tècnic com físic similar. La recompensa, el millor regal de reis, baixada per on sembla que és impossible baixar, travessant la muntanya horitzontalment, per on sembla impossible passar, i es que si no ho veig no m'ho crec, vist des de baix ni es veia el corriol ni semblava possible que hi fos, però ho hem fet, i ja en tenim una altre al sac. Comencem bé el 2013. Bikers:Albert i Carles.

Track

Carles.